El 5 d'agost de 2021 el barcelonisme rebia la notícia més trista. Leo Messi, la seva gran estrella i el millor jugador del planeta, marxava de Can Barça entre llàgrimes en direcció París. Les penúries econòmiques del club i les traves imposades pel president de la Lliga Javier Tebas provocaven que el '10' abandonés el club. L'hecatombe. El dol va durar mesos, veure'l jugar amb la samarreta del PSG era una ganivetada al cor dels culers. Fins i tot els crítics amb l'astre argentí, que també n'hi ha, van experimentar aquest dolor. Era i és antinatural. Dos anys després l'aventura parisenca ha arribat al final, i l'univers, Joan Laporta i el mateix jugador poden girar la truita i obrar el miracle: tornar a veure l'astre, el número 1, de blaugrana.
La reunió del president culer amb Jorge Messi, pare del futbolista, fa cremar el panorama futbolístic mundial. En Leo vol tornar, només s'han de donar les circumstàncies oportunes. Per al jugador no és una qüestió de diners, però sí ho és per al Barça, que ha de fer equilibris dignes del millor circ per quadrar els comptes i ajustar-se als paràmetres marcats per la competició. Si fos per pasta ja tindríem a Messi, a Antonella i els tres fills a Riad o a Miami. Les ofertes que li arriben són absolutament delirants, però hi ha coses que ni tots els diners del món poden pagar. Aquesta és la gran basa del Barça: el cor i no la butxaca. La seva tornada, més que un reforç futbolístic de campanetes, que també, és una qüestió emocional. Cosa que evidentment genera debat i ben intens: un en el que Pilar Rahola, culer aferrissada, també s'ha volgut mullar al seu 'Paraula de Rahola'.
Pilar Rahola entén el debat sobre Messi i el Barça, però ho té claríssim
La Pilar no està per romanços i va directa al gra: "Ara que hi ha la possibilitat real de que Messi torni al Barça, la pregunta o el debat que s'obre en l'àmbit culer, entre la gent que ens estimem el club i que ens estimem el Barça és si és idoni que torni o no és tan idoni. I això, òbviament, amb la convicció de la immensa majoria, penso de tota la massa culer, que estem parlant d'un geni, estem parlant d'un jugador únic i per tant, no es discuteix. Però en aquests moments en què ja hi ha un equip format, té l'edat que té; és bo que torni? És idoni o no ho és?" No, Rahola no vol fer-nos cap anàlisi esportiva. La seva naturalesa és diferent, és de pell, de sentiment i valors. "Només sóc una culer que hi posa passió, ganes i il·lusió, que pateix i que gaudeix, no conec el món esportiu com ho coneixen els periodistes esportius, però sí que penso que puc fins i tot pronunciar-me com a persona que estima el club i com a ciutadana d'aquest país". L'escriptora entén "els arguments d'aquells que diuen "Messi ja té una edat". Ja no podrà fer probablement totes les coses que ha fet, voldrà controlar un equip que no és el seu perquè és un geni i en conseqüència, voldrà tenir direcció, pot complicar les coses a l'equip que ja s'està muntant i que ja està quallant que acaba de guanyar la Lliga... Hi pot haver uns elements que compliquen molt la pròpia dinàmica del club. Ho he sentit en diversos periodistes esportius que li posen pegues al retorn. Però si m'ho permeten, jo crec que el futbol és passió i el Barça és passió al quadrat. És a dir, és un abrandament d'emocions quan no sabem ni per què ens emociona tant, més enllà d'entendre que està imbricat profundament amb la identitat d'aquest país, amb la història d'aquest país, la memòria d'aquest país". La seva sentència és clara: Messi, clar que sí.
Leo Messi, el millor jugador del planeta i de la història, és patrimoni del F.C.Barcelona
En Leo no és només un jugador top, un campió mundial i un col·leccionista de Pilotes d'Or, és que "s'ha creat amb nosaltres, ha crescut amb nosaltres. Messi era una criatura i ha anat creixent com a persona, com a ésser humà, però també com a esportista amb el Barça i amb la força del Barça. I ens ha portat al cim el més alt que podíem haver arribat mai. Penso que és algú que ha donat la seva vida per l'esport, però fonamentalment també pel Barça i que a més a més, ha esdevingut una peça fonamental de la història del futbol". Messi "ens ha donat glòria i no se'n va anar bé. Se'n va anar malament. Ho entenem, hi havia el forat econòmic que hi havia, no es podia pagar, en fi. Però si ara pot tornar, perquè el president i el club consideren que tenen manera de resoldre a la tornada i, a més, ell està disposat a deixar Aràbia Saudita, hem de posar-li la porta gran. Més enllà dels elements que signifiquen l'equip, el Barça és molt més que aquesta temporada o la que ve o la següent. El Barça és història i aquest jovenet, aquest nen de 13 anys que va començar amb nosaltres a créixer com a persona i a créixer com a jugador i que ens va portar a dalt de tot, ha d'acabar amb el Barça".
Pilar Rahola remata el que seria, de completar-se, un dels gols culers més celebrats: "Sí, és emoció. Sí, és sentiment. Sí, és passió, cert. Potser no és esport ben bé el que estic dient, però el Barça és més que un club. O no ens ho creiem? I Catalunya és més que una nació, és un teixit de sentiments i d'emocions en lluita permanent per sobreviure. El Barça és un símbol. Que el jugador millor de la història que és nostre acabi en el nostre club i en el nostre país la seva carrera esportiva, estic convençuda que és un honor per al club i per a Catalunya. Per tant, sóc dels que està molt contenta de si finalment Messi torna a Catalunya i torna al Barça. Visca el Barça i visca Catalunya i visca Messi!"