La vergonya aliena que provoca Ciutadans creix de manera exponencial, just a la mateixa velocitat que la formació taronja perd votants com llençols en una bugada. Quan penses que no poden ser més abjectes, sempre et sorprenen. Dilluns, cridant com energúmens "delincuente, delincuente" dedicat a Quim Torra al Parlament de Catalunya i assenyalant el president del Parlament Roger Torrent amb un dit acusador i perdonavides. Però Cs té comportaments tavernaris per parar un tren. Dimarts, mateix escenari. Comissió del 155 amb la presència dels presos polítics. Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull i Dolors Bassa són novament al Parlament de Catalunya, dos anys i tres mesos després del dia de la Declaració d'Independència del 27 d'octubre de 2017.

Sergi Alcàzar

Una arribada esperada i colpidora, al crit de 'llibertat', que, com ha dit Pilar Rahola, ha vingut amb "tanta, tanta emoció":

Uns, innocents de nosaltres, pensàvem que aquesta vegada sí, que aquesta vegada Ciutadans estaria a l'alçada, no ja d'ells com a polítics, no n'esperem gran cosa, sinó del que un espera d'un partit: que exposés les seves idees, que fossin democràtics i que dialoguessin. Però són Cs, el partit de la crispació, de les maneres xulopiscinesques, d'Inés Arrimadas, dels cartellets, de la ira i la bilis, de la ràbia, dels ventiladors de brossa engegats a tot drap. Com la faula de l'escorpí i la granota. I aquest dimarts, al Parlament, han fet l'únic que saben fer: utilitzar el fibló de verí i males maneres.

Sergi Alcàzar

 “Si es capaz de sostener la mirada a los catalanes y decirles que se gastaron el dinero de todos en cometer ilegalidades. Es una pena que no haya venido aquí a pedir perdón y decir que se equivocaron”, li etziba Lorena Roldán a Oriol Junqueras, per, tot seguit, abandonar la comissió, seguida de Carlos Carrizosa i els palmeros de la seva bancada. El líder d'ERC, sublim i tirant de finezza: “¡Ara que havíem començat a dialogar! ¡Quina mania en marxar!”. Pilar Rahola ha estat menys irònica i ha definit la cap visible de Ciutadans a Catalunya de manera demolidora:

'Misèria política'. No es pot definir millor. Però tranquils. Segur que ells mateixos se superaran i en faran una de nova ben aviat. És el que té la misèria, que sempre es pot anar encara més avall.