Mentre neonazis i franquistes cremen els carrers de Madrid i agredeixen els policies que tant s'estimaven fins fa 2 dies, la judicatura espanyola i espanyolista ha posat fil a l'agulla per tornar les coses al seu ordre. Togues contra la democràcia, aquest seria el títol de la nova pel·lícula de terror de la factoria de la dreta extrema i l'extrema dreta. El principal protagonista i heroi de les hosts patrioteres és un jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón. Al seu costat, Pablo Llarena és una germaneta de la caritat. El magistrat ha agafat la pilota i va corrent per la banda, obsessionat amb fer el gol de la seva vida i començar la remuntada, altrament dit la reconquista 2.0. És el mateix que vol imputar Marta Rovira i Carles Puigdemont per terrorisme pel cas Tsunami Democràtic. Sí, han llegit bé: terrorisme. Atemptats, bombes, pistolers. Sang, mort, horror. Tot això. Al·lucinant. 

García-Castellón va a totes en la croada contra els traïdors a Espanya, que actualment són molts milions de ciutadans del seu (malauradament per a ell) estat plurinacional. Una expressió que no li agradarà, sembla que és més de la unitat hegemònica. Per aconseguir-la la via més directa és un terme anglosaxó, el lawfare. Guerra judicial. Que un tribunal esmeni allò que han perdut a les urnes i als carrers. Ah, però no diguis “lawfare”, que s'emprenyen. Doncs bé, els recomanem a tots ells el vídeo de Pilar Rahola al respecte. Clar, contundent i a barraca, explicant qui és aquest senyor i quines són les seves filies i fòbies. 

Manuel García-Castellón / Youtube

Rahola oferint una lliçó magistral: “Si algú vol saber què vol dir exactament lawfare, que no vagi amb un diccionari. Que agafi la biografia del jutge García Castellón. Aquest mateix jutge, que quatre anys després, quan ja ho tenia tot mig adormit i just en ple debat sobre l'amnistia, va decidir situar a la cúpula de Tsunami, sense cap evidència, el president Puigdemont i Marta Rovira. Avui mateix ha enviat una rogatòria a Suïssa demanant exactament on està Marta Rovira. Estem parlant d'un personatge que, sense les evidències, amb la Fiscalia en contra i amb una biografia plagada de decisions esotèriques, tira endavant sense cap mena de problemes, segurament seguint les ordres, ni que siguin metafòriques, de l'Aznar quan va dir allò que cadascú faci alguna cosa des del seu lloc". La Pilar està inspirada: "Espanya està en perill! Cal salvar Espanya! Soldats! I aquest, el García Castellón, que sens dubte pel que en sabem de la seva biografia és un soldat de Déu, la Pàtria i del PP, doncs n'ha fet cas". Quines són les motivacions internes del jutge? Segons l'escriptora, "vendre la pel·lícula per poder posar la paraula de terrorisme. La insurrecció civil que va significar, la desobediència civil que va significar, ell ho converteix en terrorisme. Imagineu les manifestacions a París o les que es feien davant del Fons Monetari Internacional, si Alemanya o França les hagués tipificat com a terrorisme". Ah, però és que this is Spain, amics i amigues: "Aquí és el boc gros, la banalització de conceptes tan durs com aquests arriba a extrems insuperables i tot per la persecució política"

Carles Puigdemont i Marta Rovira / ACN

Passem a la repassada històrica: "Estem parlant d'un jutge de manual lawfare? Recordem que és l'home, per exemple, que no va voler imputar a Dolores de Cospedal en el cas Kitchen, malgrat que les evidències sortien per les orelles. És l'home que va negar considerar el Partit Popular Com a responsable lucratiu, que és el que deia la Fiscalia, en el cas Kitchen, malgrat que els beneficis també eren clars. És el que va arxivar el cas Púnica, és a dir, la responsabilitat de 40 càrrecs del Partit Popular al País Valencià i de Madrid que havien utilitzat diners públics pel seu lucre personal i del partit. És també l'home que va, òbviament, arxivar la causa de tres presidents del Govern autonòmic de Madrid, Aguirre, Cifuentes i Ignacio González. I els va eximir de l'existència de la Caixa B del PP i, per tant, també dels beneficis al respecte. És el mateix que va ser situat en el lloc estratègic de l'Audiència Nacional, on ara és, segons sembla i segons es va saber per una conversa gravada per Villarejo, perquè calia un “juez de confianza". A Catalunya també el coneixem: “Va portar a judici per terrorisme als CDR, es va negar a investigar l'Operació Catalunya. També “va iniciar 20 querelles contra el partit de Podemos, totes elles arxivades perquè no s'aguantaven per enlloc, o qui es va negar a tirar endavant la investigació dels desapareguts espanyols a la dictadura de Pinochet”. Caram. “No oblidem que aquest senyor va ser premiat per Aznar amb un càrrec molt lucratiu, segons el qual era magistrat d'enllaç primer a París i després a Roma, guanyant més de 140.000 euros”. Va tornar el 2017 amb tot l'enrenou del Procés, i ara el tenim a l'avantguarda de la revolta contra l'amnistia: “Puigdemont i Rovira, terrorisme! Terrorisme!”

La Pilar remata: “Quan parlem de lawfare, parlem d'això. Parlem de la utilització perversa de la justícia per a la persecució política i ideològica als dissidents. Una vergonya monumental. Un cas que escandalitza qualsevol que estimi la judicatura i la justícia. Això és Espanya, l'altra Espanya. Potser n'hi ha una que no està en aquesta situació, però hi ha una Espanya, un deep state profund, perfectament instal·lat en determinats llocs de poder. Aznar els hi ha tocat la trompeta i ha dit 'vamos a salvar a Espanya', la seva Espanya, la que ens ataca als altres, la que ens persegueix als altres. Lawfare de manual”.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!