El calendari potser enganya, però la realitat no: som en plena primavera però ja tenim el clàssic culebrot o serp informativa d'estiu. Un cas greu, lamentable i simptomàtic de la qualitat democràtica del regne d'Espanya, el conegut com CatalanGate. L'Estat s'ha posat les botes infectant els terminals mòbils de desenes d'independentistes catalans, des de les màximes autoritats del país fins a ciutadans vulgaris que han comès un pecat venial: no combregar amb la sacrosanta unitat d'Espanya. Per tant, Pegasus 'al canto', espionatge a full i embolica que fa fort. Tan fort que quan tot s'ha destapat i els han enganxat amb el carrito del helado, s'han perdut en un festival de mentides i explicacions absolutament inversemblants, impròpies d'un país de la Unió Europea. Pilar Rahola ho descrivia molt bé fa uns dies: "Una monarquia bananera".
L'escriptora no perd detall del desenvolupament d'aquesta història, que està assolint un grau de degradació institucional majúscul. L'estratègia espanyolista sembla clara: mentir, crear confusió, donar 67 versions del mateix tema en dues setmanes, i esperar que si cola, cola. "Mentides, mentides, mentides... i alguna certesa", diu la Pilar en el nou vídeo de 'Paraula de Rahola' que analitza les novetats al voltant de l'escàndol. "Sabem que ens menteixen a la cara i sense despentinar-se". No és pas una percepció, ho demostra amb contundència.
Rahola té la llista de fal·làcies actualitzada, si més no fins el moment de gravar el vídeo. "Hi ha 5 mentides evidents, però en vindran més. La mentida és la base de la seva actuació política i repressiva". Per exemple, quan la directora del Centro Nacional de Inteligencia, Paz Esteban, va explicar que "només havien espiat amb aval judicial a 18 persones. No és cert: saben que la informació de CitizenLab parla de 66, però també que hi ha molts més afectats". Una d'elles, la mateixa Pilar. Mentida perquè "en els propers dies es coneixeran més noms i més persones. O sigui que perdoni, senyora Paz Esteban, això ha estat un espionatge massiu. I a més a més contra presidents de la Generalitat, líders màxims votats per la ciutadania". O una altra, allò de "no en sabíem res!". El president Pedro Sánchez i la ministra de Defensa Margarita Robles reben i de valent: "És impossible: per mandat protocol·lari el CNI ha d'informar permanentment. I en un cas tan clamorós com aquest, espiant un president de la Generalitat, tenint en compte que una part de l'independentisme dona suport a Sánchez, és absolutament inviable. Pedro Sánchez ho sabia. Sabia que estaven espiant els mateixos amb els que es reunien a la taula de diàleg!". La frase amb la que remata és genial: "Diálogo, diálogo, y mientras tanto te espío".
Més mentides: "Donarem explicacions". La Pilar rebutja que això que estan fent sigui oferir cap que sigui creïble: "No desclassifiquen la informació que tenen, no volen explicar. No tenen manera de justificar-ho. Faran el mateix que sempre fa Pedro Sánchez: anar embolicant, retòrica, paraules que sonen bé, com molt progres... i mentrestant, qui dia passa any empeny. A poc a poc, dia a dia, cal viva, cal viva per tapar la merda, la putrefacció". Passa el mateix amb l'anunci de depuració de responsabilitats. Tallar-li el cap a algú molt rellevant. Vaja, Paz Esteban. Atents al que diu Rahola: "Estava a punt de jubilar-se. Ja no és una peça clau, probablement ella mateixa ha posat el cap i li ha dit "presidente, lo que haga falta". Després ja ho arreglaran, l'Estat té molt maneres de beneficiar-te un cop li has fet un favor a la pàtria espanyola". No tocaran peces claus, millor una funcionària que ja tocava el dos. "No, Pedro Sánchez: això no talla res, no és cap tallafocs. El cap de la senyora Esteban és pecatta minuta, perquè son vostès els que han espiat. La vergonya son vostès".
Una mentida més, però que en aquest cas afecta als socis de govern del PSOE: a Podem: "No son capaços de moure ni un sol fil per fer caure un ministre. Però no son aliats naturals del senyor Sánchez? No és un govern de coalició? No poden aconseguir amb aquest escàndol internacional ni la dimissió d'un ministre?". Com que la resposta és claríssima, els sentencia: "Sou una riota, una broma. Molt parlar de fer caure el règim del 78 i sou els primers que l'apuntaleu. Sou la crosta del règim".
Després de desmuntar els paranys de Moncloa, l'autora revela les dues certeses que destil·la tot això. Millor dit, tres. La primera, "que els catalans estem sota sospita permanent. Quan ens portem una mica bé ens raspallen el llom. Però a la que alcem una mica la veu, repressió, menysteniment, espionatge, judicialització... Espanya considera que Catalunya és una colònia que cal vigilar estretament i tenir absolutament controlada". La segona, que "molts dels que tindrien alguna cosa a dir, el món progressista, tant l'intel·lectual, el civil, com també el polític, s'ho menjarà". Un missatge que fa extensiu a Esquerra Republicana de Catalunya.
No podem oblidar la tercera i última, la més dura de totes: "CatalanGate, una poteta més d'una Espanya putrefacta".