"Ni la presa de pèl pot ser més evident, ni pot ser més evident la farsa". Un evidència que Pilar Rahola constata tenint en compte les paraules de Pedro Sánchez, "que la taula de diàleg ja no és una prioritat, que té coses més importants i que això de la taula de diàleg, 'a lo largo del año'".
L'escriptora, però, en el seu Paraula de Rahola d'aquest dilluns 10 de gener, apunta una segona frase del president del Govern espanyol, "que n'ha dit una de més gruixuda encara: 'pero que los independentistas bajen sus perspectivas'. És a dir, que no us esteu de parides".
Rahola hi afegeix i posa damunt la taula un article del diari El País d'aquest mateix diumenge, que portva per títol: "La Moncloa y Esquerra buscan contenido para poder reunir la mesa de diálogo", basada en una entrevista al ministre Bolaños.
Rahola al·lucina amb això que buscan contenido i tira de sarcasme per tal que "els hi puguem donar idees: a veure, de què podrien parlar a la taula de diàleg? De les taules que venen a l'IKEA? Dels aiguamolls de l'Empordà? Del cap i pota? De la ratafia?".
Per Rahola, ens trobem davant un nou "escàndol". Un escàndol a qui li dibuixa tres potes. Una: "la de la humiliació permanent a la qual sotmet a Catalunya Pedro Sánchez. I cada vegada que ens menysté, sembla com si una part de l'independentisme s'hagués rendit, hagués capitulat".
L'escriptora, farta, es pregunta "fins quan, Pedro Sánchez?". O més ben dit, "fins quan permetrà Catalunya que Pedro Sánchez ens vagi menyspreant d'aquesta manera?". No acaben aquí les preguntes. "La segona li faig directament a ERC: com és que permeteu que humiliïn així Catalunya i que us humiliïn a vosaltres?".
"És una solemne, majúscula, presa de pèl. Sánchez s'està rient a les vostres barbes i us ho mengeu amb patates". Rep ERC i rep Junts: "I després, Junts, callats... No teniu res a dir?". Rahola esclata davant dues possibilitats: "Una, que et prenguin el pèl i no t'adonis. L'altra, que t'ho facin tan obvi que ja no és que et facis el ximplet, és que ja has decidit que no tens altre remei".
Sigui com sigui, Pilar Rahola, indignada pel contingut que busquen per la taula de diàleg, "quan tens 3000 represaliats, exili, la causa oberta, judicis a Europa... ja està bé!". I una reflexió final demolidora: "Com a independentista puc admetre que em reprimeixi l'Estat. El que no puc acceptar de cap manera és que des de l'independentisme s'accepti la humiliació i el menyspreu. Prou farsa!":