Bona part de l'independentisme se'n fa creus pel que s'està vivint a la recta final dels famosos indults del govern Sánchez als presos polítics. Una mesura de gràcia que farà que els empresonats puguin ser amb els seus, sí, però amb tants condicionants i coaccions que no fan sinó remarcar el tipus de relació que Espanya vol amb Catalunya: submissió, obediència i càstig. A més a més, les paraules d'Oriol Junqueras de la setmana passada, renunciant a la via unilateral, no ajuden gaire al foment de la unitat, avui més necessària que mai. Amb tot aquest xup-xup, Pilar Rahola ha arrencat la setmana amb la mosca darrera l'orella. I ha trigat ben poc en refermar els seus temors: "ens prenen el pèl". La conclusió arriba després de sentir Miquel Iceta, ministre de Política Territorial del PSOE, fent un acte de "simpàtic cinisme professional" amb Jordi Basté: el periodista li demanava si la famosa taula de diàleg permetrà parlar d'amnistia i d'un referèndum, i el del PSC ha respost amb aquesta burla: "I taaaaant, es pot parlar de toooot. Ara bé, els hi direm immediatament que no és possible". L'escriptora interpreta el paper d'Iceta a la perfecció en un nou 'Paraula de Rahola' que és imprescindible per ironies com aquestes: "Podem xerrar, sí, podem fer una orgia de xerrameques, però a la que plantegem les coses seriosament, ens cau el "brazo tonto e implacable" de la llei. Podem parlar del mosquit tigre si voleu, però no sou una nació".

Miquel Iceta, ministre / EFE

L'esclat de Rahola no acaba aquí: la Fiscalia ha posat de la seva part demanant 6'5 anys de presó a l'exconseller Miquel Buch per posar un guardaespatlles al president a l'exili Carles Puigdemont: "un president sota la diana de bojos, feixistes, grups d'extrema dreta. Buch va fer el que s'havia de fer. A un president en risc se li posa protecció. Recordem que mai no va fugir, i sempre s'ha presentat a les crides de la Justícia: l'europea", és clar. També en demanen 4'5 al Mosso d'Esquadra Lluís Escolà per fer aquesta feina. Si això no fos prou, tenim les citacions a més de 30 alts càrrecs per l'1-O, el Tribunal de Comptes, etcètera. "Ens tracten com a una autonomia de pacotilla. Ens poden controlar permanentment i nosaltres a estar calladets malgrat les agressions, els menyspreus, la repressió". Amb aquest panorama, la Pilar remata amb una pregunta a l'aire: "I hi ha qui diu que “la via unilateral és indesitjable i inassumible”. I la lateral, és assumible?"