Pilar Rahola dedica el nou vídeo de 'Paraula de Rahola' al MHP Pere Aragonès. Una intervenció contundent i plena de retrets. Sobre la taula, el famós acord de claredat. Un element que genera una barreja de desconfiança, d'irrellevància, fins i tot de presa de pèl. Per a l'escriptora plou sobre mullat: venim de les taules de diàleg i d'un procés de desintegració de la unitat independentista flagrant i sense remei. Per tot això, i per alguna raó més lligada a l'actualitat més rabiosa i dolorosa, Rahola adreça un missatge duríssim al mandatari català. La idea principal s'explica ràpidament, amb una única paraula. Un "prou" com a una casa de pagès.
La primera ofensiva: "President Aragonès: com a ciutadana de Catalunya li demano, si us plau, prou. Prou de treure paperets del barret com si fos un mag jugant amb els nens petits, que serien els ciutadans de Catalunya. Què caram és aquest acord de claredat? Si no li compra ningú!" Rahola expressa la seva percepció, però també la de bona part de la massa independentista, desencantada i decebuda amb la gestió que s'ha fet de la majoria parlamentària. "Vostè no recorda que el va fer president el Parlament de Catalunya? Vostè no recorda que aquest mateix president va votar en contra de l'acord de claredat? Vostè no recorda que ni les organitzacions cíviques, ni les entitats, ni la immensa majoria dels independentistes, incloent-hi la resta de partits independentistes, no estan d'acord amb l'acord de claredat i amb aquests paperets que vostè es treu de la màniga per distreure el personal? Que no s'adona, president de la Generalitat, que els ciutadans estan massa cansats, massa enfadats, massa desconcertats, com perquè se'ls maregi amb coses que no van enlloc? Un hàmster donant la roda cap a on? Per què ho fa? Per un titularet? Perquè això no és un titular, és un titularet. Per fer veure que fa alguna cosa, per fer veure que té algun paper?"
Per a Rahola, tot s'explica per "la irrellevància en la que està sotmesa ara Esquerra Republicana, que està desesperada per tenir un paper. Perquè ha perdut la rellevància, perquè ha quedat en evidència el molt malament que ha negociat durant tots aquests anys i com el PSOE li ha aixecat la camisa, ha convertit el tractat en una catifa. Ja sabem que això és desesperant per als republicans, però la manera d'esmenar-ho no és fent el ridícul. La manera d'esmenar no és traient-se paperets que no serveixen i obrint camins que no, que són vies mortes, que són un atzucac sense cap mena de sortida. Vostè ho sap, ho sap el Parlament, ho saben els independentistes i ho saben els socialistes". La joguina de l'acord ve trencada de fàbrica: "Un acord que el parlament no el vol, que al Quebec encara s'horroritzen. Perquè no es manté en la via, la que ja coneixem; perquè podem estar desconcertats, enfadats. Però ja sabem cap a on volem anar i quin és el camí. I no és de cap manera trobar vies alternatives que no creu ningú i que només serveixen d'alguna manera per aixecar-nos la camisa a tots. Vostès ens la volen aixecar a nosaltres".
La Pilar també fa referència a la situació que s'està vivint a Israel i Gaza: "Ja no li demano altres coses. Vostè ha quedat molt retratat després de la massacre que hi ha hagut a Israel, molt retratat. Ha fet de president petitó, petitó, covardot, mesquinet. Vostè no hi era a la sinagoga l'altre dia, quan plorava al costat de les famílies trencades de dolor perquè s'havien massacrat famílies senceres, s'havien massacrat a joves que estaven en un concert per la pau. S'havien massacrat a nens. No hi era i ho puc entendre, és que vostè porta la kefia palestina i que no l'atabalin, i per tant s'amaga, tot i que en un moment com aquest havia d'estar allà. Després si vol tregui la bandera palestina cada dia, però aquell dia havia de ser-hi i va enviar subalterns i amagadets. Ni una declaració de commiseració. La comunitat jueva catalana està molt enfadada amb vostè. No sé si ells li diuen, a mi sí que m'ho diuen. I no se senten representats per una Generalitat que ni tan sols és capaç per un dia de plorar els seus morts. Però miri, això que ja sabem i que crec que el retrata de manera mesquina, ja ho deixo".
L'escriptora remata la seva al·locució: "Ara, l'altre tema, que potser diguem-ne és una miqueta menys covard, potser hauria de deixar de jugar amb nosaltres. Faci el favor de parlar menys i escoltar més els ciutadans. O no faci res. Miri. Així, estàtua de pedra, que us donarà menys disgustos. Però queda clar, Honorable president de la Generalitat, molt honorable president, queda clar. Sabem que ens vol aixecar la camisa. L'acord de claredat no s'ho creu ningú, no porta enlloc i només és un entreteniment perquè vostès estan desesperats per un titular. Però això que aconsegueixen no és un titular, és un titularet ridícul. Pensi-ho bé. Gràcies".