Pilar Rahola i el seu emotiu missatge d'orgull per la Diada: "Som un poble dur"

Enguany la Diada se celebra en unes circumstàncies diferents: per primer cop des de la reinstauració de la Generalitat no hi ha al govern cap partit independentista ni nacionalista. Fins i tot els dos tripartits dels presidents Maragall i Montilla tenien ERC dins el Govern.  Ara no, ara el PSC té el poder de tota la Generalitat i de tot l'Ajuntament de Barcelona. A les dues institucions més importants del país governa el PSC tot sol, sense coalició. El president Illa i l'alcalde Collboni manen en solitari sense que l'independentisme tingui lloc a banda i banda de la Plaça Sant Jaume. Això fa que la Diada sigui igual o més reivindicativa que mai. Per això es fa imprescindible encarar-la amb l'anàlisi dels que fa dècades que celebren la Diada, com Pilar Rahola, que era independentista quan pocs ho eren. L'escriptora i analista ha parlat al seu canal de Youtube en un dia imprescindible, l'Onze de setembre. Paraula de Rahola. Vídeo:

Youtube

Rahola: "Fa 300 anys que patim un procés de colonització, erosió i intent de destrucció de la nostra nació. Ho han atacat tot, la memòria, la història, la llengua, la identitat, les infraestructures, els sectors estratègics. 300 anys d'anar-nos anorreant com a poble. Hi ha moments de manera molt dura i terrible. Un segle XIX amb una repressió persistent. Un segle XVIII on es van destruir completament les nostres institucions. Un segle XX on vam  patir dues dictadures. En un dia com avui, en una Diada com aquesta, Gaudí era empresonat per parlar català. Cada generació de catalans ha hagut de lluitar per la llengua, per la memòria, per la identitat. Cada generació ha tingut el pes de Catalunya a les espatlles perquè hi havia un intent persistent, minuciós i molt precís de destruir-nos".

Rahola: "De fet, és un miracle que no ens hagin destruït. Moltes nacions han desaparegut i no cal dir que Espanya ho ha intentat d'una manera molt fulminant. Però cada vegada que ens han ferit i tal vegada ens hem sentit derrotats, també alhora hem resistit. Potser ens hem clos a l'interior de casa, però hem alçat la bandera en el cor i després, novament al carrer. Som un poble dur. A vegades fatigant, però un poble resilient. Aquesta resiliència ens ha mantingut al llarg de tres segles amb una noció clara de la nació mil·lenària que som. Aquesta és la nació que volen destruir perquè té caràcter jurídic ser una nació. No cal dir que hem tingut moments millors que aquesta Diada. Quan estàvem als volts del primer d'octubre estàvem plens d'esperança i ara estem plens de fatiga i de desconcert. Però moltes vegades a la història de Catalunya ha estat d'aquesta manera. Moltes vegades hem caigut i ens hem tornat a alçar. I ara hem de ser molt conscients que el moment és molt, molt difícil".

"Mireu si ho és, que després de patir una repressió de l'Estat fulminant, per terra mar i aire, empresonats els nostres dirigents, exiliant-los, destruint les nostres institucions, han castigat els nostres interessos econòmics, socials i polítics. Es carregaran la sanitat, s'han carregat tot el que han pogut. Ara tenim a la presidència de la Generalitat un dels homes que va defensar tot això. La destrucció del concepte nacional, la voluntat i l'objectiu de convertir-nos en una simple regió o una autonomia li diuen, una Diputació grossa, al servei d'Espanya. Illa representa, òbviament, la nostra derrota del primer d'octubre, però és un més dels molts que hem tingut que ens han ferit, que ens han intentat destruir, que tenien la missió de salvar Espanya dins de Catalunya, és a dir, d'espanyolitzar Catalunya. I en cada moment, finalment, no se n'han sortit. Sortim avui al carrer, allà on estiguem a defensar la identitat nacional de Catalunya, una vegada més, perquè la Diada mai no ha estat un dia institucional. No tenim sobirania, no estem normalitzats, no som com altres països que celebren el seu dia nacional".

Rahola acaba aixecant els ànims: "La Diada va néixer com una lluita pels nostres drets civils i nacionals. Ha estat sempre un dia de reivindicació. Demostrem doncs que novament tornem a ser-hi. Que no ens cantin les absoltes, que estem vius, potser ferits, potser respirant, potser alguns al castell d'hivern. Però aquest és un poble que ve de lluny, ha patit molt i mai no ha deixat de lluitar. Per una gran Diada. Bona Diada Nacional de Catalunya a tots".