El poder és capaç de transformar moltes coses. Algunes de bones. Moltes d'altras, de dolentes. D'aquestes, assenyalem la principal: fer que t'empassis els teus principis. És el que hem vist durant els últims mesos amb Pablo Iglesias: ha passat de republicà combatiu a president del club de fans de la monarquia espanyola, des que seu al Consell de Ministres de Moncloa. Sense despentinar-se, a més a més. La seva cueta de revolucionari és ara la cabellera d'un cavaller del regne. Això sí, Iglesias ha d'intentat mantenir 'les formes' de cara als seus votants i simpatitzants, i piula en ocasions especials com aquest 14 d'abril, commemoració de la Segona República.
Pablo Iglesias - EFE
El més directe: "14 de abril, memoria, democracia, justicia social, futuro, República", diu Iglesias. Preciós. Llàstima que la teva credibilitat com a republicà sigui equivalent a la de Javier Negre com a periodista d'investigació. Per exemple: això del "no toca" amb la investigació dels escàndols que sacsegen Zarzuela. El tuit és un gest de cara a la galeria, buit i certament, molest amb la lluita del republicanisme. Segur que ell s'ho creu, però ningú més. Ara bé, que sigui inversemblant no vol dir que l'univers no li canti la canya per hipòcrita. Com ha fet Pilar Rahola, que li recorda que viu en un "besamanos permanente con Felipe Uve Palito".
Pilar Rahola TV3
El millor amic de Letícia (juntament amb Irene Montero, a dos 'telediarios' d'engrossir la nòmina de compiyoguis) fa de Groucho Marx com ningú. No cola, Pablo. Salud y Moncloa.