Els darrers dies a Catalunya han fet sentir més d'un, també a Pilar Rahola, "una enorme vergonya per la resolució del cas Juvillà". Moment perfecte, segons l'escriptora, per dir "algunes veritats o desfer algunes mentides". Ho ha fet al seu Paraula de Rahola d'aquest divendres al seu canal de YouTube, una vegada més, imperdible. La primera fal·làcia que desmunta, "una frase que ens agrada molt repetir: 'El Parlament és l'òrgan sobirà del poble de Catalunya'... Primera mentida, primera fake. No és cert: tenim un Parlament de fireta, on els nostres diputats van a jugar a fer de polítics, sense pràcticament cap poder legislatiu ni executiu i amb una incapacitat absoluta per mantenir la defensa dels drets nacionals del país. El Parlament de Catalunya ha esdevingut una broma, i la darrera piconada ha estat la decisió que es va prendre amb el cas Juvillà". Rahola recorda una frase de l'acord del Parlament que la fa bullir per dins: "Havent examinat l'acord de la Junta Electoral Central del 27 de gener del 2022 de retirar la credencial del diputat Pau Juvillà i Ballester, en atenció que aquest acord, en ésser dictat per un òrgan de naturalesa administrativa, és d'executivitat i executorietat immediates...". Què fa Rahola amb aquesta resolució? Enviar-la a pastar fang: "Aquesta resolució és una punyetera vergonya".

Pau Juvillà / ACN

Rahola recorda un tuit demolidor de l'exvicepresident de la Mesa, Josep Costa: "Els actes administratius o judicials, per definició, no són ni poden ser executius en l’àmbit del Parlament (poder legislatiu) sense carregar-se la separació de poders. El que heu aprovat no només és una submissió vergonyosa: És una aberració jurídica". 

Rahola lamenta com els catalans "hem d'assumir que tenim un Parlament que no pinta res i que està tutelat permanentment per qualsevol òrgan polític, judicial o administratiu de l'Estat espanyol. I a sobre, tenim uns parlamentaris que davant d'una decisió com aquesta, acoten el cap i a la primera de canvi assumeix qualsevol d'aquestes decisions que agredeix la sobirania del Parlament". L'escriptora recorda els antecedents. Quan va començar tot això?: "El dia que el Parlament no va gosar investir el president Puigdemont". Des d'aleshores, "vam iniciar una carrera de despropòsits i de renúncies que ens van fer cada vegada més i més sotmesos, cada vegada més i més obedients, cada vegada més i més vulnerables i inútils". Rahola és molt dura quan respon a qui, si no és el Parlament, té el paper de l'òrgan sobirà del poble de Catalunya: "Està situat abans, en la monarquia, en el Congrés de Diputats, en l'Executiu espanyol, en els tribunals espanyols o fins i tot, en òrgans administratius com la Junta Electoral, que no pas en els nostres representants".

Reunió de la Mesa del Parlament pel cas Juvillà / Foto: Sergi Alcàzar

No li estranya a Rahola que ara comenci a tenir un cert sentit "aquella pregunta de 'Per què votem?". Hi ha més frases, "més mentides que repetim com si fos una lletania: 'Tenim una majoria independentista al Parlament de Catalunya'... No sé què vol dir això. Pel que fa als vots, segur, però actuen com a tal? Des de les èpoques més nostrades del pujolisme no havíem tingut un govern tan autonòmic com el que tenim ara. Vivim en una absoluta pax autonòmica, que òbviament, és la pax dels cementiris. No hi ha cap dels partits que governen que actuen com a independentistes. Uns més que menys: la submissió d'ERC és patètica. Fa temps que van dir: 'Ens portem bé, fem de nens obedients i acotem el cap'. I a partir d'aquí, a fer de progre a les Espanyes i sostenint el PSOE. I la CUP? Tampoc no sembla que tingui cap capacitat de reacció. I Junts? Hem tingut una presidenta molt valenta que ha dit grans coses, però s'han quedat en paraules, en fum. D'aplicar l'èpica ens hem quedat en una lírica fluixa, en un pet".

Pilar Rahola / YouTube

Però per si els polítics catalans no volen caldo, més que dues tasses, tres. La tercera "mentida". Quina manida frase?: "'Estem en un procés de resistència'... No. No, no. La immensa majoria han deixat de resistir i s'han acoblat a la nova situació. Aquí només resisteix l'exili, però els que ens estant governant???: La que més havia de resistir, Laura Borràs, menjant-s'ho amb patates; els de la CUP, els antisistema, menjant-s'ho amb patates i Esquerra que fa temps que s'ha menjat la patata sencera. Desgraciadament, això és el que tenim, aquestes són les veritats i les mentides":