Pilar Rahola acostuma a ser molt explícita i contundent en els vídeos que penja al Paraula de Rahola al seu canal de YouTube. Però aquest dimecres 2 de febrer la primera pregunta que llança a l'aire, la primera pregunta que posa damunt la taula, ja és tota una declaració d'intencions de per on van els trets. L'escriptora, més rotunda que mai, verbalitza en veu alta: "Estem fent el ridícul?". No és l'única pregunta que es fa. N'hi ha dues més: "Novament estem demostrant que no sabem on anem i que no tenim cap mena d'estratègia definida, ni d'objectius ni d'unitat?, És el cas Juvillà la metàfora de les nostres misèries i de les nostres febleses?". Si fos per ella, ho té claríssim. La resposta a les tres preguntes formulades? Un Sí rotund. "Estic convençuda que avui en dia, els poders fàctics que es van amoïnar amb l'1 d'octubre i encara ho estan amb el que passa a l'exili amb Puigdemont, amb aquests gestos i aquesta disbauxa que tenim a l'independentisme, sens dubte es deuen fer un tip de riure".
Pau Juvillà / Efe
Qui se n'estarà fotent?: "La Junta Electoral riurà el que vol i més, el Tribunal Suprem, ni els hi explico. Perquè semblem lloques, gallines decapitades corrent cadascuna per una banda i caient al forat. És patètic. No hi ha unitat estratègica, ni pràcticament parlamentària". Rahola es fa creus que "en ple Procés, treure-li l'escó a un diputat per uns llaços grocs, i en un moment com aquest, una part del Govern està pactant amb els socialistes a Madrid. Agressió contra la sobirania del poble català, contra el Parlament, contra un dels seus diputats, i mentrestant, taules de diàleg ajornades, però les anem fent... Avui mateix ha estat citada la consellera de cultura per l'1 d'octubre. Això continua, eh?".
Pilar Rahola / YouTube
Com deia la famosa cançó de Raimon, "quan creus que ja s'acaba, torna a començar". Rahola té claríssim que "no hi ha unitat de cap mena", i recorda com la presidenta del Parlament, Laura Borràs, "ha intentat fer un acte de dignitat, diferenciant-se de l'etapa anterior de Roger Torrent que va ser tristíssima, un període d'obediència cega, de genuflexió, una entrega absoluta del Parlament a les decisions que prenien els tribunals i la repressió espanyola". Tot i els esforços, però, Rahola avisa: "La dignitat sense estratègia, ni unitat, ni cap a on es porta, acaba sent trista i patètica". Sobre el cas Juvillà i suspendre el Parlament com a acte de protesta, ho té clar: "Perdonin-me, jo no crec que sigui cap acte de protesta. Un acte de protesta hagués estat que totes les comissions parlamentàries citessin Pau Juvillà com a diputat, o qualsevol acte administratiu, de Govern, que inclogués Pau Juvillà. O que se'l fes president d'una comissió".
Laura Borràs i la mesa del Parlament sobre Pau Juvillà / Foto: Sergi Alcàzar
La indignació de Rahola, més que palesa: "Suspendre les activitats parlamentàries? Què és això, una 'sentada'? Per què els ciutadans de Catalunya s'han de quedar sense la feina dels seus diputats? No serà que la presidenta Borràs intenta mantenir la coherència, però se sent sola? No serà que quan ha pres la decisió no l'ha presa amb les complicitats adequades? ERC realment està a favor d'arribar fins el final i no treure-li l'escó a Pau Juvillà?". Més preguntes d'una Pilar Rahola amb la mosca rera l'orella... "Per què ERC, a cap declaració ho han dit, tot és amb la boca petita... I els propis companys de la presidenta Borràs... tots hi estan d'acord?". I recorda com "el president Torra ja va estar molt sol en fer un acte de dignitat en no treure una pancarta en democràcia". L'escriptora dibuixa una Catalunya on "estem tots desnortats, separats, fragmentats, no sabem què volem fer ni cap a on volem anar, i així ens van colant tots els gols".
Pau Juvillà / Efe
El 'cas Juvillà' no ha fet més que constatar una desagradable sensació en Rahola de com està el pati entre les forces polítiques catalanes en l'actualitat. Com acabarà tot plegat? Rahola hi veu dues possibilitats. "Una: que també en solitari, la presidenta Borràs acabi mantenint l'escó i s'iniciï un procés d'inhabilitació, que podria portar-li rèdits a llarg plaç, però que de moment ens quedaríem sense ella de presidenta del Parlament. O dues: acceptar i 'fer un Torrent' i tot allò que ha dit prèviament s'ho hauria de menjar amb patates". Rahola lamenta i no veu que "els tres partits independentistes tinguin una posició mínima sobre aquest tema per poder anar a la una. No veig que ningú vulgui resistir a res. Ni ERC, ni una part de Junts ni la CUP, molt parlar i tampoc res". La frase final és de les més rotundes que se li recorden: "O mantenim posicions de resistència i de dignitat o les mantenim d'obediència, perquè la repressió no s'atura":