Pilar Rahola enceta la setmana al seu canal de YouTube pentinant l'estat espanyol i el seu trilerisme, "ara teniu l'aeroport, ara no el teniu, ara ve Pedro Sánchez a la taula de diàleg, ara no ve". Trilerisme que compaginen amb l'habitual repressió, "forçant les seves pròpies lleis per espantar la ciutadania". L'escriptora ho titlla de "presa de pèl constant. Peix al cove? Ni ens donen el peix i ens estan fotent el cove". El darrer exemple de repressió? Arran de l'activista independentista Tamara Carrasco.
"No n'han tingut prou en tenir-la dos anys tancada a la seva vila, sense ni poder visitar la mare malalta al poble del costat, que ara que la van exculpar, la Fiscalia la vol portar a la presó durant 8 mesos". Una nova mostra d'una justícia repressiva ideològicament, sinó també, "venjativa, que volen el càstig i la humiliació". Amb tot plegat, la reflexió de Rahola post-Diada inclou un primer punt incontestable: "Ha estat un èxit que ens ha sorprès als que pensàvem que pagava la pena sortir al carrer, però que no aniria bé", tot i els números de Batlle d'assistència als carrers de Barcelona segons la guàrdia urbana: "Prou de mentir! No saben comptar? Ja està bé!".
Rahola emplaça els dirigents polítics catalans a tenir una sèrie de coses clares. Primera: "Els ciutadans estan mobilitzats". Segona: "Després de l'èxit, l'Assemblea Nacional tornarà a reorganitzar-se territorialment". I tercera: "La via unilateral és l'única via possible. Podem anar a taules de diàlegs, però hem de preparar un altre 1 d'octubre. No cedirem":
Pilar Rahola, més imprescindible que mai.