La política espanyola està vivint uns dies on l'esperpent arriba al seu grau màxim. Més del que ens tenen acostumats, que ja és dir. Els xous grotescos a Múrcia i Madrid, l'enfonsament i el caos a Ciutadans, les disputes peperes entre Casado i Ayuso... I ara només faltava la cirereta del pastís, amb Pablo Iglesias deixant el govern per anar "a la batalla de Madrid". Pilar Rahola analitza la profunda "crisi democràtica de la política espanyola" al darrer Paraula de Rahola. I l'escriptora ho té clar: l'origen de tot plegat té molt a veure amb que "no van ser capaços de tenir un plantejament democràtic pel conflicte català i han acabat estavellant el mapa polític espanyol". Rahola té clar que, "com passa sovint a la política espanyola, allò que passa a Catalunya acaba petant a les Espanyes". I en dona tres exemples de derivades post eleccions del 14-F: 1) l'independentisme no està dominat per molta repressió que enviïn; 2) El desastre de Cs, un "bluf", un "partit escombraries que va néixer de l'anticatalanisme ferotge i clàssic", que després de les eleccions catalanes "estan en ple naufragi"; i 3) El PP, amb Vox menjant-li terreny, amb el 'Bárcenas Gate' i amb "Casado, que vol un discurs més centrat i Ayuso li va extremant cap a la dreta". I falta Iglesias apuntant-se a la festa. "Per què ho fa?", es pregunta Rahola. I entre d'altres motius, té clar que "perquè els resultats a Catalunya també han estat dolents per Comuns". Rahola considera que més enllà que li surti bé o no, "la maniobra és de supervivència". Crisi profunda a Espanya. Desgavell polític. Tot va començar a Catalunya, per molt que els cogui.