Pilar Rahola, just després dels resultats electorals del passat 23-J, ja va deixar clar quin és el panorama de tot el que ha passat a les urnes i va passar comptes als que s'han passat els darrers anys carregant contra "l'enemic número 1 d'Espanya, el personatge que volen caçar des de fa anys, denostat, menyspreat, perseguit, amenaçat: el president Puigdemont, que resulta que té la governabilitat de l'estat a les seves mans". Com bé deia l'escriptora, "El diable juga a daus, i aquesta vegada ho ha fet amb els partits espanyols, que en la nit electoral els hi ha regalat el seu pitjor malson. A Sánchez li acaba de sortir la pitjor de les pedres a la sabata: necessita Puigdemont. El telèfon espanyol, el telèfon de la Moncloa ara ha de connectar amb Waterloo. I Waterloo ara ha esdevingut capital d'Espanya". I aquest dimecres, el seu Paraula de Rahola al seu canal de YouTube va en la mateixa línia de què pot passar a partir d'ara, però aquesta vegada, en clau Esquerra Republicana.
Rahola té clar que, d'inici, la cosa ha començat amb bon peu. Si més no, ella veu que "La bona notícia és que els resultats electorals han obligat Esquerra Republicana a parlar d'unitat independentista. Benvinguts al club, anem bé, anem bé". I és que "després d'haver perdut 300.000 vots a les municipals i més de 400.000 a les generals, sembla que reaccionen... O semblaria. En qualsevol cas, el president Aragonès avui mateix ha parlat d'unitat independentista, i el diputat Albert Batet s'hi ha afegit dient que això és el que cal, i que per tant, és bo". Missatge optimista..., però que Rahola considera insuficient si només queda en paraules de cara a la galeria. "Un front estratègic, un front comú a Madrid, especialment no només pel que ha de venir, sinó també per les negociacions, que sembla que s'han de fer a hores d'ara". Rahola vol creure que "això no és conjuntural ni que es tracta del 'cangueli' que li ha agafat a Esquerra després d'haver perdut tants vots i de la por de ser irrellevants, perquè els únics que de moment semblen rellevants són els diputats de Junts, que són els que realment tenen la clau i Esquerra mou fitxa dient 'no ens quedem fora'".
L'escriptora avisa que "sigui per necessitat, pel cangueli de la situació, perquè la bufetada electoral que s'han fomut és tan contundent que necessiten alguna reacció, benvinguda la idea de la unitat independentista... Sempre i quan no sigui una presa de pèl, sempre i quan no sigui una manera de 'qui dia passa, any empeny', perquè l'independentisme està molt cansat i fatigat, i massa decebut". I en aquest sentit, posa damunt la taula, justament, la taula de diàleg, motiu pel qual s'adreça al president Aragonès: "S'ha d'enviar a la paperera de la història la taula de diàleg. Prou presa de pèl. Avui, quan en parlava, parlava d'unitat i taula de diàleg... malament rai. La taula de diàleg no està sobre uns fonaments sòlids. Si no hi ha un reconeixement explícit del conflicte català, que no el reconeixen, ni un reconeixement explícit de Catalunya com a nació, de què caram parlem i amb qui caram parlarem?". Rahola considera que "és que és la base, i la taula de diàleg, ni això reconeix. És una bilateral de tres al quarto. Per aquí, no anem". I insisteix: "A la paperera de la història, senyor Aragonès i senyors d'Esquerra Republicana, la 'fake' taula de diàleg. Ara bé, si cal anar conjuntament, doncs hem de modelar la taula als elements fonamentals".
Quins?: "Primer, senyors del PSOE, som o no som una nació? Ens parlen com a tal o es creuen que som una diputació grossa a la que li prendran el pèl una altra vegada? I òbviament, hem de posar damunt la taula tant els temes estratègics com inversions, com econòmics, com nacionals, que estan tots pendents". Rahola considera que "si anem amb aquests màxims i la negociació ens porta a uns resultats sòlids, de veritat, no de fireta, podem arribar a plantejar-nos una situació interessant, però si no és això, si el que s'està intentant des del PSOE és prendre'ns el pèl una vegada més i aixecar-nos la camisa com l'han aixecada a Esquerra Republicana durant anys i panys, i Esquerra Republicana s'hi posa bé perquè el que vol és salvar el Pedro Sánchez i per tant, intenta estirar Junts, si això és així... haurà estat l'enèsima presa de pèl". En canvi, "si és una altra situació, benvinguda sigui. Perquè hi ha dues coses que cal dir en veu alta. La primera és: la unitat de l'independentisme és necessària. La segona és: la unitat de l'independentisme no es pot basar en mentides. O es basa en uns fonaments sòlids o potser encara és perniciosa. Per tant, fem bé les coses: hi ha una oportunitat històrica. Esquerra Republicana parla d'unitat... doncs parlem d'unitat. Junts s'hi posa bé. Parlem d'unitat, però sobre les bases de veritat, no sobre les fake, no sobre les falsedats. No sobre les mentides":