El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha passat per Barcelona. Ho fa fet acompanyat novament pel rei d'Espanya, del qual és la seva ombra, amb motiu de la inauguració del Mobile World Congress. Darrerament els veiem sovint a Catalunya: que si el Cercle d'Economia, que si la performance dels indults... sempre troben l'excusa per passejar-se per un territori represaliat amb escreix. Ara, però, amb l'afegit de l'actitud perdonavides de l'indult parcial, condicionat i reversible als 9 presos polítics independentistes, mentre tapa la vergonya d'un estat al que el Consell d'Europa ha deixat despullat. Doncs bé, amb tanta visita, algú havia oblidat de presentar-li el seu "respecte": Pilar Rahola. L'escriptora, sempre elegant, no ha volgut que el viatge de tornada el faci amb les mans buides. Per això li dedica un 'Paraula de Rahola' a la seva alçada: un gran vídeo per a un "gran mentiroso". La repassada és brutal, implacable i imprescindible.
Destaquem algunes de les veritats que li ha dit de tu a tu al mandatari socialista: "Eres uno de los políticos españoles que más nos miente a la cara, sin complejo ni escrúpulo". Passa a detallar-les: "La mentira mayor: la mesa de diálogo. Podemos hablar de lo que sea, pero ya excluyes los grandes temas del país. Ni amnistía, ni referéndum, ni derechos nacionales. Todo el sufrimiento, la cárcel, el exilio: ¿hemos pasado por esto para hablar de qué, de cercanías, del aeropuerto? No hemos hecho una gran lucha nacional que ha implicado una represión masiva para que nos toméis el pelo". Més fal·làcies: "Tu gran mentira es decir que tienes un proyecto para Catalunya. Tu proyecto es mantenernos en una situación de subyugación, hacerte el papá paternalista e ir vendiéndonos la moto". O la frase que ha repetit aquests dies i que fa indignar-se a l'escriptora: ""Lo útil en el pasado fue el castigo. Lo útil, hoy, es el perdón". ¿Quién carajo eres tú para castigar a los catalanes? ¿Le dices castigo a una represión sistemàtica y brutal? ¿Le dices perdón a tomarnos el pelo con un indulto que es una libertad provisional vigilada y controlada?". Per tot això, li fa un croquis perquè ho entengui a la primera: "No necesitamos tu perdón, necesitamos solución política. Esto no es un patio de escuela, los catalanes no somos niños. Trátanos con respeto y madurez". L'acusa de continuar amb la repressió i provocar "la muerte civil" dels independentistes, a través del parany de l'indult, de les esmenes "impresentables" al Consell d'Europa i la persecució al Tribunal de Comptes. I remata: "Este eres tú. Métete tu perdón dónde quieras, en el bolsillo. Tú no eres la madre superiora. Queremos que tengas la categoría democrática que deberías tener, y no tienes". Un esclat tan espectacular com necessari. Algú ho havia de dir.