Tot i la decisió de la justícia alemanya de deixar en llibertat Carles Puigdemont, a Espanya continuen en les seves tretze i no donen el seu braç a tòrcer. Quan els interessa, Alemanya és un país exemplar. Quan no, un país de tercera que no sap el que es fa.

Pilar Rahola va rebre les notícies del país de la Merkel amb continguda esperança. Però sap que la realitat que envolta els catalans no és un camí de roses. Ahir a Preguntes freqüents vam tornar a veure la versió afligida de la col·laboradora. Una Rahola que lamentava profundament les paraules d'un Mosso d'Esquadra en excedència, David Torrents, explicant que han estat seguits per la Guàrdia Civil i que després del 155, no hi ha uns mínims de recursos, diners i logística per fer front amb garanties a una alerta 4 per terrorisme. Mossos que no fa gaire estaven davant els terroristes que ara estan fent d'oficinistes davant d'un ordinador:

Només amb la mirada ja pagava. Rahola estava dolguda i indignada per la precària situació d'un grup que no té ni per a pagar confidents, a l'hora que lloava les paraules valentes i atrevides, però també gravíssimes de Torrents...

La nit al FAQS no va millorar per la periodista quan, davant de Laura Rosel, reconeixia afectada que no li havien permés l'entrada a la presó d'Estremera per veure Joaquim Forn. Rahola diu que tot i cumplir els requisits pertinents, ha rebut una negativa per part del centre penitenciari d'obtenir una autorització... La primera vegada que això passa en sis mesos que fa que el polític es troba entre reixes. Rahola es mossegava la llengua tot el que podia, però en deixava anar alguna de tant en tant, com que a la presó els "deixen" veure Antena 3, però no TV3...

El moment més emotiu de la difícil nit per Rahola va ser quan va procedir a llegir una carta que li havia escrit el president d'Òmniun Jordi Cuixart agraint-li la sentida abraçada que li va fer i les paraules d'afecte cap a un company seu de mòdul a la presó de Soto del Real, Jesús Ruiz, que va ser convidat del Preguntes freqüents fa unes setmanes.

TV3

Rahola va llegir la carta que tenia al seu mòbil i en alguna ocasió, fins i tot va haver d'agafar aire per no emocionar-se i poder continuar llegint el relat:

 Nit dura. Nit on la samarreta de la presentadora ja definia el que encara queda per derribar, molts murs. Dels que es veuen i dels que no.

TV3