Espanya sempre se supera. I l'intent de detenció del president Carles Puigdemont a Sardenya, amb el Tribunal Suprem mentint i manipulant Itàlia per cobrar-se la seva peça més cobejada n'és un exemple diàfan de la guerra bruta contra Catalunya i l'independentisme. Bona part del país ha viscut aquest episodi amb sentiments compartits: indignació, denúncia, reivindicació i, finalment, festa grossa en comprovar que Europa segueix tombant les maniobres més tramposes de Madrid. Una d'elles ha estat l'escriptora Pilar Rahola, contundent des del primer minut de l'escàndol i que dedica el primer 'Paraula de Rahola' de la setmana a analitzar els èxits i les certeses de 'la batalla de l'Alguer', en la que l'exiliat ha quedat en llibertat sense càrrecs deixant amb les vergonyes a l'aire "el número del ximples repressors espanyols, que ha acabat en un no-res".

La llista de plantofades al jutge Llarena comença a ser interminable: "Ja teníem Bèlgica, ja teníem Escòcia, ja teníem Alemanya, i ara tenim Itàlia; a Espanya li van augmentant un rere l'altre els col·legues de la Unió que li diuen "NO" a la repressió espanyola". Però Rahola vol desemmascarar els còmplices d'aquesta operació policial desesperada i desesperant. La llista és de campionat.

El president Carles Puigdemont a l'Alguer / EFE

Amb el pas dels dies comencem a saber què ha passat a la cuina d'aquest nou atropellament orquestrat a les clavegueres judicials i policials espanyoles, el conegut com el 'deep state' cañí. La Pilar ho explica amb ironia demolidora:  "Aquí han funcionat els telèfons. És evident que el president Puigdemont és espiat a l'exili. Hi ha un departament del Centre Nacional de Intel·ligència dedicat a l'exili català. Al capdavall és el gran conflicte internacional que tenen. No hi ha cap altre, Perejil ja no preocupa! Catalunya és el seu gran problema". Els informes de l'espionatge van fer-los pensar que cantaven bingo sense tenir ni butlletes ni números a la taula: "Quan van veure que anava a l'Alguer van pensar "si tenemos un amigo que tiene un amigo de una corriente policial, unas llamaditas y tal y cual" i van muntar un operatiu". Comencen els assenyalats: el ministre 
Marlaska, Pedro Sánchez i el capo di tutti capi: és a dir, el rei Felip. La versió oficial de Moncloa, és clar, és que ningú en sabia res. "Potser que Sánchez no, però el reietó n'estic segura. I tant que ho sabia. I si Marlaska no ho sap, ha d'anar-se'n a casa. O ho sabia tot, ho va preparar i per tant va mentir públicament, o ha de plegar per "inepte i inoperant" i tenir una cúpula a Interior que fot el que li dona la gana".

 

Aquestes mateixes fonts s'estan deixant la pell per espolsar-se responsabilitats, dient que li han fet el llit a Pedro Sánchez "per posar en perill la mesa de diálogo"". Rahola ho compra, perquè té memòria i moltes vivències: recorda les paraules del ministre socialista Belloch quan parlava de Intxaurrondo i Galindo, "esto es el estado dentro del estado y aquí no podemos entrar"". Catalunya i el País Basc estan vivint la mateixa estratègia, en la que "qui ho controla tot no són els Parlaments, els Governs o La Moncloa, sinó les clavegueres policials i judicials​". Ara bé, no s'empassa el parany: "El Sr. Pedro Sánchez és víctima? No, no, no. Vostè és culpable perquè ha callat, ha atorgat i ha estat còmplice", en no aturar "aquest poder podrit repressiu franquista instal·lat a la policia i els jutges". Va més enllà, rematant el retrat amb precisió quirúrgica: "El PSOE, implicat en una operació de terrorisme d'Estat com els GAL, des del minut 1 ha permès que es mantinguessin intocables i continuen fent-ho. No vinguin de víctimes, senyors socialistes. Vostès són còmplices. I si són còmplices són culpables."