Pilar Rahola és una veu independentista a la televisió espanyola. Una raresa. Risto Mejide compta amb ella al 'Todo es mentira', i l'escriptora se sent agraïda per l'exercici de pluralitat i la possibilitat de defensar la causa catalana en camp contrari. Ara bé, això no treu que les seves intervencions siguin com predicar al desert: sempre té al davant "persones que, en parlar del tema català, sigui quina sigui la seva ideologia, activaran el "viva España", el pensament únic. Perden l'esperit crític i passen als dogmes de fe".
Li ha passat tantes i tantes vegades a la seva trajectòria que s'ho sap de memòria: Espanya és "inmutable, inamovible, indivisible i eterna". D'allà no els hi treus, per moltes raons que n'ofereixi. L'escriptora ha estat avui a Madrid i ha enregistrat un nou 'Paraula de Rahola' contundent i didàctic.
Pilar Rahola, una veu independentista a la televisió espanyola / 'Todo es mentira', Cuatro
L'intercanvi d'idees és unilateral: Rahola argumenta, i l'interlocutor menysprea. No a tot: "Ells no es mouran ni un mil·límetre, ni jo tampoc. Però si més no, hauré posat raons. I les raons no s'escolten". La tracten de fanàtica de forma condescendent, i tot el que defensa es titlla de "maldats". Una situació que lamenta: "m'agradaria debatre per als seus, no només per als meus". Missió impossible. Mana el 'No a Tot'. Els mons periodístic, intel·lectual i polític són de pedra: "no som una nació, no tenim dret a l'autodeterminació, i no han fet una barbaritat amb la repressió". Feixuc, inútil i exasperant, a banda d'una nova presa de pèl. Mentre que a Catalunya ens passem el dia parlant d'aquest tema i fem gestos de distensió, ells responen amb el Tribunal de Comptes, l'Advocacia de l'Estat i la negació sistemàtica de Pedro Sánchez a qualsevol possibilitat de referèndum o amnistia a la famosa taula de diàleg.
"No ens fan ni punyeter cas". Per això, alerta a l'independentisme i a aquells que confien en trobar una solució a la cimera Moncloa-Generalitat: "Hem d'estar preparats. Entitats, partits i societat civil han de tenir una alternativa", perquè està segura que aquesta relació amb l'Estat farà figa. La comparació esgarrifa: "Som hàmsters, ens han posat en una roda. Quan hem intentat sortir, ens esclafen". Cada cop que vulguin parlar, els hi hem de recordar la repressió, l'exili, el càstig. "O és que alguns dels nostres també volen que estiguem a la roda eterna?".