L'última emissió del Preguntes Freqüents a TV3 ens va deixar un d'aquells moments televisius que costa d'oblidar. El cara a cara entre la periodista Pilar Rahola i el regidor del PP Josep Bou amb la celebració de la Diada Nacional de Catalunya com a element de debat. Rahola va demostrar que ha deixat enrere la tristesa, i que la gran notícia de que tornarà a ser àvia l'ha fet recuperar tota la seva energia i contundència. La repassada que va fer a un Bou sobtadament transformat en historiador (esbiaixat) de Catalunya va ser antològica, tot i que va haver-hi moments tan surrealistes que l'escriptora no podia dissimular. Com sentir al forner, bomber, polític i xouman presentar-nos a un Rafael Casanova ('Casanovas', repetia amb insistència Bou) com un espanyolista incomprès o a Felip V com un sant a qui els catalans devem molt. Rahola al·lucinava i es tapava amb els fulls que tenia a taula davant les 'revelacions' de l'oracle dels 12 cognoms catalans. O com li va etzibar, "un insigne botifler", havent-li d'explicar d'on ve aquest terme que fa tant de mal entre els espanyolistes. I és que Bou "d'història, ni idea", va dir.
La Pilar, però, va passar de rebatre divertida l'argumentació de ciència ficció d'en Bou a indignar-se amb les seves reflexions sobre la celebració de la Diada i la manifestació posterior. El popular va anar a "títol personal" a fer la seva ofrena, tot i que assegurava que tenia el vistiplau del seu grup municipal. Allà va fer el seu numeret 'marca de la casa', reivindicant-se com la pedra a la sabata del catalanisme. Rahola es va plantar: "La Diada va néixer per reivindicar els drets constitucionals catalans per tant no és que s'apropiï de res, és que els senyors que pensen diferent no van lluitar mai per tenir una diada nacional". Bou s'anava posant més i més nerviós, trabucant-se i dibuixant escenaris que ni tan sols ell mateix s'hi creu. Alguns d'abjectes: "Hi ha por de posar banderes espanyoles a Barcelona. D'estelades, no" o "no vaig anar a la manifestació, crec que va ser tranquil·la. Però segur que si jo hagués seria diferent". El victimisme i la intoxicació de la realitat va fer saltar la Pilar: "Com poden tenir la vergonya de dir això! Tenim presos, represaliats... i vostè parla de por!"
Bou va voler tornar a tenir el seu minut de glòria (borbònica i espanyolista) i va sortir escaldat per una Rahola carregada de raons i que va fer veritables esforços per no perdre la paciència.