La jornada final de la reunió del Cercle d'Economia ha tingut una traca final a l'altura. L'espanyolisme s'ha vist representat cada dia pels seus màxims líders: primer, el rei Felip, sempre tan "amic" de Catalunya. Després, un perdudíssim Pablo Casado i la seva reflexió de fireta sobre la catalanitat. I per últim, Pedro Sánchez, president del govern més progressista de la història i aspirant a reemplaçar Santa Teresa de Jesús amb els seus indults als presos polítics independentistes. L'inquilí de La Moncloa ha ofert una masterclass de cinisme, explicant-nos que hem de ser bons minyons, que l'odi no porta enlloc, que el frontisme és contraproduent, etcètera. "De què caram ens parla?", es pregunta Pilar Rahola, que no ha perdut detall de les intervencions a l'hotel W del litoral barceloní. "Vostè va donar suport al 155, a la violència policial, al discurs vergonyant del rei, va validar sentències contra els nostres líders. I ens parla d'odi?". La seva indignació queda reflectida en un nou 'Paraula de Rahola' que fa d'epitafi d'aquesta cimera.

Pedro Sánchez parlant al Cercle d'Economia, mà abaix - Sergi Alcazar

Pedro Sánchez a la reunió del Cercle d'Economia / Sergi Alcàzar

Mentre Sánchez ens parla "de la bonhomia i de l'amor", la repressió no només no s'atura: s'intensifica. Una de les darreres mostres, la condemna brutal a un activista per participar en una manifestació contra un sindicat policial ultra. Però reprimir no és només engarjolar, arruïnar o perseguir: també ho és "vendre'ns que tot anirà bé". Una estafa democràtica que tindrà continuïtat d'aquí uns dies, a l'acte pro-indults organitzat pel president socialista al Gran Teatre del Liceu. La Pilar el repta: "Senyor Sánchez, per què no ho fa al Teatro Real? A Madrid els hi cal molt més, ho hauria d'explicar a Espanya. I que digui que és una barbaritat la repressió, que no està d'acord amb que estiguin a la presó ni que es resolgui un tema polític de la manera més brutal. Que digui que el que volem els catalans és l'amnistia i l'autodeterminació". No, evidentment no passarà. La consigna és clara: "primer ens estomaquen, i després ens estimen. Quina punyetera vergonya. Espero que no siguem tan mesells".