La setmana comença forta. Si més no a la Justícia espanyola. Dues fotos són demolidores. A la primera surt retratat un fiscal del Tribunal Suprem, el senyor Miguel De la Rosa Cortina, que rebutja que l'advocat Gonzalo Boye estigui emparat pel dret a l'honor. Per tant, els españolitos poden gaudir d'una barra lliure impune per calumniar-lo, injuriar-lo i insultar-lo de totes les formes possibles i imaginables. La segona instantània té un abast més ampli: aquí surt immortalitzada la judicatura de forma més general, després d'assabentar-nos que els encausats per la nomenada com 'Operació Judes', els CDR acusats de terrorisme, han pogut finalment tenir accés a les proves que els inculpen. Tot seria normal si no fos perquè han hagut de passar 2 anys per assolir aquesta fita, quan en qualsevol país normal i democràtic aquest seria un tràmit automàtic. Però és clar, això és Espanya.
Pilar Rahola no s'ha pogut estar en assistir a aquest espectacle i ha dedicat un vídeo al seu canal 'Paraula de Rahola' en el que analitza aquests fets i sentencia l'Estat que permet aquestes pràctiques. En primer lloc, el tema Boye: com que és l'advocat del president a l'exili Carles Puigdemont, el fiscal De la Rosa considera que ja no és un lletrat que defensa un client, sinó una mena de ninot al que fer pim-pam-pum en nom de la pàtria, obrint la porta a tota mena de bestieses. Per exemple, les que ja es poden llegir a les xarxes: "Ja li han dit filoetarra, terrorista, carceller macabre, malvat... tota mena d'injúries i calúmnies". I no passa res, escolti. Ans el contrari: hi ha un fiscal de l'Alt Tribunal que recolza aquestes accions.
Gonzalo Boye amb el president Carles Puigdemont / EFE
En quant a la situació dels CDR, ens recorda el nom i el cognom del magistrat que ha mantingut les proves de l'acusació de terrorisme amagades durant dos anys ben llargs als principals interessats: Manuel García Castellón. I per inversemblant que sembli, fins i tot els seus col·legues de l'Audiència Nacional "han hagut de dir-los que havien de donar les proves perquè si no la indefensió seria absoluta". Rahola és clara com l'aigua, cristal·lina: "No tenen cap problema de fer el que els hi rota amb la causa catalana i segurament amb d'altres causes. Estem davant d'un Estat amb una inseguretat jurídica absoluta". La persecució política i ideològica és una constant, i només els tribunals europeus, com el d'Estrasburg, podrà posar fi a aquests excessos. Ara bé, ara hi ha una novetat realment esgarrifosa: que els atemptats del 17-A a Les Rambles entrarien dins d'aquestes pràctiques.
Concentració a favor els encausats a l'Operació Judes / ACN
La Pilar remata aquest retrat de manera molt contundent: "Hi ha un hashtag que diu "Espanya és un estat feixista". Sobretot és un país d'inseguretat jurídica. Aquells que s'enfronten amb l'estat poden tenir tota mena de mals de cap. Després voldran que creguem en Espanya, que és una democràcia i blablabla. En termes fonamentals com la monarquia, la unitat del país, el CNI, atemptats, etcètera, no ho és. És un estat fosc, opac, que té clavegueres més fosques encara, on hi ha hagut terrorisme d'Estat i que tenim sospites molt serioses sobre què va passar el 17-A. És un estat feixista? En molts sentits, ho sembla."