Pedro Sánchez ha posat fi al misteri que ha mantingut Espanya sense dormir des de la nit de dimecres. El president del govern espanyol no dimiteix, no se'n va, continuarà al càrrec. El socialista està vivint en carns pròpies l'assetjament de la dreta extrema i l'extrema dreta, la maquinària de porqueria "informativa" promoguda pels seus mitjans de comunicació, i el més important de tot plegat: la inestimable col·laboració d'un sistema judicial pervers. El lawfare, ni més ni menys. Jutges revertint el mandat de les urnes. Una pel·lícula que hem vist moltes vegades, però que quan ha tocat en Pedro i la seva dona, Begoña Gómez, ha adquirit una nova dimensió.

L'expectació era evident. I tot feia pensar en un desenllaç diferent del que hem conegut, passats pocs minuts de les 11 del matí. El secretisme, els inputs i, per què no dir-ho, el sentit comú apuntava a la dimissió. La reunió a les 9 del matí amb Felip VI, el conclave amb dirigents del partit... tot quadrava. Però Sánchez, una vegada més, ha deixat tothom parat. És una especialitat de la casa. Cosa que mai no deixa de sorprendre'ns, certament, tot i l'historial del polític madrileny. Un que coneix força bé l'escriptora Pilar Rahola, qui no ha deixat d'analitzar la decisió de l'inquilí de La Moncloa. La sentència és clara: "Quina aixecada de camisa, quina sensació d'estafa".

Rahola, esgarrifada: "Ens han tingut cinc dies a la corda fluixa, creant una dialèctica de jo o l'abisme, un xantatge emocional que no té res a veure amb la política, intentant vendre un discurs també personalitzat, egòlatra en definitiva, que només portava al final al que he estat, un espectacle, una estratègia, una voluntat de crear un discurs d'enorme victimització per aconseguir adhesions". Considera que "és evident que Pedro Sánchez té motius per denunciar les falsedats, les fake news, el lawfare, l'autorització dels jutjats per a la causa ideològica, però que bonic hagués estat aquesta plantada quan estaven trinxant literalment a tots els líders catalans". Aquest és el gran què: "Hem estat set anys de destrucció sistemàtica del relat polític, de les causes i els motius que ens havien portat fins al primer d'octubre i sobretot a la deshumanització. Que bonic hauria estat, senyor Sánchez, quan al president Puigdemont i a la resta d'exiliats i de presos se'ls deia tota mena de barbaritats, quan es perseguia les seves dones". 

Pedro Sánchez, president espanyol. Europa Press
Pedro Sánchez / Europa Press

Que la Pilar apunti aquesta evidència en un dia com el d'avui és especialment sagnant. Carles Puigdemont, president de Catalunya a l'exili, acaba de perdre la mare. Li han mancat uns dies només per poder tornar a casa i poder abraçar-la, però no ha estat així. És la segona ganivetada, també va perdre el pare havent de viure refugiat a Brussel·les. Això sense oblidar el que subratlla, i de quina manera, la Rahola: "Quan a la Marcela Topor li deien que feia esoterisme, que era bruixa, o quan es posaven càmeres a l'escola de les filles del president Puigdemont". No va haver-hi empatia, suport, cap gest de solidaritat. Tampoc amb la resta d'exiliats i represaliats, atacats de manera infecta, orquestrada i permesa per aquells que fa dies que es posen les mans al cap. "A Turull se li va plantejar que portarien als tribunals a la Blanca. Toni Comín va veure com la seva mare moria i ell no podia tornar ni anar a l'enterrament. On estaves Pedro Sánchez? Et recordo bé, avalant la persecució, donant per bones les sentències judicials que estaven vinculades clarament a la justícia patriòtica, callant i acceptant les mentides de l'operació Catalunya". Tolerant i abaixant el cap amb la intromissió salvatge "del cap d'Estat, el rei Felip VI, amb el seu discurs del 3 d'octubre. Us ho vam dir: si us mengeu totes aquestes mentides contra l'independentisme català, després vindran per vosaltres".

Candidat Junts Carles Puigdemont acte inici campanya Argelers / Efe
Carles Puigdemont / EFE

Que la Pilar hagués desitjat la mort política de Sánchez? Ella mateixa respon amb claredat: "No, jo no vull el PP, el PP l'hem patit tots. Però què hem patit? Pels pactes amb el PSOE. No ens prengueu més el pèl. Ja n'hi ha prou. I aquest espectacle calia per demanar adhesions? Sí, segurament és una estratègia que creus que et sortirà bé. Jo en tinc dubtes. Jo crec que quan es nota tant la jugada, la jugada falsa, es nota tant l'estafa o l'espectacle, al final això també reverteix en contra. Les dimissions s'emporten posades. No accepto de cap manera aquesta dialèctica de si no estàs amb ell és que vols el PP". I per si algú no ho té clar, es reafirma: el que ha fet Sánchez és "l'acte d'un triler. És una estafa. I n'estem molt farts de mentides".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!