Maldat. Ràbia. Determinació. Tres conceptes que sintetitzen els sentiments de Pilar Rahola segons després de conèixer les condemnes als presos polítics catalans. El que a diferents mitjans unionistes són només números que col·loquen sobre fotografies (aplaudint amb més o menys dissimul), són un càstig insuportable i indigne per a moltes catalanes i catalans, representats al 100% amb les paraules de Rahola. La maldat d'un estat. La ràbia d'un poble impotent. La determinació d'uns presos per raons ideològiques. Tristesa i fermesa a parts iguals.
Aquesta era la primera reacció d'una Pilar Rahola que ha rebut la notícia a l'estudi d'El Món a RAC1, quedant devastada per la magnitud de les penes imposades pel Tribunal Suprem. La veu tremolant, pura emoció, i un mal difícil de pair. Fins i tot ha recordat la memòria de Lluis Companys, afusellat el 15 d'cotubre de 1940. Però ni molt menys ha estat l'última manifestació. La comunicadora havia reservat una nova piulada per qualificar el que han acabat d'executar Marchena i companyia, encara més dura i sagnant que la primera: "venjança d'estat" d'una democràcia que ha fet fallida. S'ha acabat el temps de les caretes. Totes han caigudes definitivament.
Pilar Rahola @pilar_rahola
Rahola ha acabat amb un clam compartit per tots aquells que s'estimin de debò la llibertat, la democràcia real i el sentit comú: #LlibertatPresosPoliticsiexiliats