Nou atac del Suprem contra la llengua catalana. El TS no ha admès a tràmit el recurs de cassació que va presentar el Govern contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga les escoles a impartir un 25% de les hores lectives en castellà i que fa referència a la llei Wert.
El Govern portarà el nou i indissimulat gest del Suprem contra la immersió lingüística i el català a les escoles davant el Consell d'Europa. I qui s'ha pronunciat de manera demolidora ha estat Pilar Rahola al seu Paraula de Rahola d'aquest dimecres.
A l'escriptora no li ve de nou, però ja se li ha acabat la paciència després de "tres segles de centenars de reials decrets, lleis i prohibicions per violentar, afeblir i destruir l'idioma català". D'exemples en tenim a cabassos: decrets de Nova Planta, castellanització dels topònims al País Valencià, Felip V deixant escrit que cal anar introduint el castellà "tossudament" als pobles on no es parla, cèdules manant que els llibres siguin exclusivament en castellà i un llarg etcètera.
Un etcètera que Rahola s'ha encarregat de recordar, fil per fil, data rera data, en un vídeo descomunal que demostra amb fets l'obsessió malaltissa de l'estat espanyol per aniquilar el català des de temps immemorials: "1801. Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà; 1828. El bisbe de Girona obliga a que els llibres parroquials es facin només en castellà; 1837. Un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlin català a l'escola; 1838. Es prohibeix que els epitafis dels cementiris siguin en català".
Des de fa tres segles, dates i més dates amb accions i decisions vergonyoses i abjectes en contra de la nostra llengua. Rahola va desgranant les aberracions certificades durant el segle XVIII, el XIX, el XX i fins els nostres dies. Més exemples: "1881. La dirección general de Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l'estat espanyol; 1924. Antoni Gaudí, amb 72 anys, és detingut i apallissat per dirigir-se en català a un policia".
Per no parlar de l'època franquista...: "Al 38 es deroga l'estatut d'Autonomia de Catalunya, la casa Pompeu Fabra és assaltada i cremada la biblioteca personal de Pompeu Fabra al mig del carrer...", i un llarg etcètera. Què passa després de la dictadura?, es pregunta l'escriptora: "Al 1978 la Constitució espanyola relega a un paper secundari el català, perquè el castellà es referma com a llengua oficial de tot l'estat i l'única que els espanyols han de conèixer obligatòriament; 1986. Sentència del Tribunal Constitucional contra la Llei de Normalització Lingüística. La primera. Al 88 la segona". I anar sumant.
Segle XXI. "2007. Entra en vigor el nou Estatut d'Autonomia de l'Aragó, que no reconeix l'oficialitat del català a La Franja; 2010. Sentència del Tribunal Constitucional respecte l'Estatut d'Autonomia que estableix que la llengua catalana no és la llengua preferent de l'administració a Catalunya, ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu; 2019. L'advocacia de l'Estat insta la Generalitat valenciana a comunicar-se només en castellà; 2020. El ministeri d'Economia espanyol aprova ajudes del desenvolupament tecnològic i de continguts, només a les sol·licituds escrites en castellà...".
I arribem al 24 de novembre del 2021: "El Tribunal Suprem inicia el desmantellament de la immersió lingüística imposant el 25% del castellà a les aules catalanes... Com ho deien? 'Nunca se prohibió el catalán en Catalunya...". Descomunal. No li ha calgut afegir res més. Més de 50 exemples que desmunten i retraten la perfídia per intentar aniquilar la llengua catalana al llarg dels segles: