L'independentisme respira després de l'acord de govern entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. Ha costat, s'ha suat i més d'un s'ha desesperat durant aquest camí. Una situació "d'alt risc per les baralles i retrets" entre els principals partits, com ho ha definit Pilar Rahola. Però el que semblava impossible s'ha aconseguit: "no fer una trencadissa definitiva entre ciutadania, partits i entitats" i engegar la majoria del 52% a dida. L'escriptora dedica un nou 'Paraula de Rahola' a mirar cap al futur, preguntant-se el mateix que molts altres catalans i catalanes indepes: "i ara, què?". Ofereix algunes de les claus que s'hauran de tenir en compte: "hem de recosir la ferida: les estratègies són diverses, però hem de governar junts i teixir la unitat. Estem condemnats a estar junts, a enfrontar-nos a la repressió, a lluitar pels nostres drets". Més clara, l'aigua. La crida és a tots: a govern, partits, entitats i ciutadania. També als que no hi confien gaire en l'entesa. "La causa catalana va molt més enllà del govern de la Generalitat. És importantíssim, però està retallat, minvat, capat, judicialitzat i empobrit. Caldrà acords, no barallar-se, perquè tindrem dificultats": Les que vindran des d'Espanya i "la seva derivada repressiva i autoritària. Ens hem de preparar i blindar". Atropellaments com els del Tribunal de Comptes, embargant patrimoni i sous als independentistes i els seus líders. O el constant atac a l'exili, on Catalunya juga la partida internacional. Tot això necessita d'anar tots a una, sense fissures. "És un govern que neix d'una ferida, però també de la unitat. Tota l'estructura per començar a tornar a aixecar-nos, per tornar a defensar Catalunya, ha de ser sòlida. Quan anem separats, guanyen ells". Està clar: "no ens ho podem permetre".