Ha arribat l'últim dia de l'any i no podem parar de recopilar tots els nostres records per reflexionar sobre quin ha estat el nostre dia més feliç. Sant Jordi, la Nit de Sant Joan, la Castanyada, Nadal... Mirant-ho bé, sembla que un any més hem continuat sent feliços en els dies especials i en els no tan especials. Realment, poder gaudir d'un nou any envoltat de les persones que estimes, és igual la festivitat, sempre és un bon motiu per celebrar. Les xarxes socials, com gairebé en tots els desembres des que existeixen, s'han emplenat de recopilacions magnífiques sobre els 365 dies de cada usuari. L'escenari és nostàlgic i fantàstic i tan sols hi ha una manera en què es podria millorar: que totes les fotografies fossin dibuixos de la Pilarín Bayés. El desig és complicat, però posats a imaginar seria l'ideal per acabar l'any.
La dibuixant és la persona més activa que coneixem en la seva edat i en els seus 83 anys sembla que estigui a la flor de la vida. La veiem a tot arreu: dibuixant en qualsevol esdeveniment important, participant en alguna entrevista de televisió o viatjant per veure algun concert. El seu perfil d'Instagram és una capsa de sorpreses, perquè cada vegada que penja una història pot estar fent qualsevol cosa. Això sí, hi ha una cosa que sempre l'acompanya allà on vagi, la màgia del seu somriure. Pilarín Bayés es podria declarar personalment com l'àvia de tots els catalans perquè acceptaríem sense dubtar-ho. Malgrat la seva dificultat per desenvolupar aquest paper, la catalana té tot el que es necessita per ser-ho: bona actitud davant de la vida, personalitat i un carisma que enamora allà on passa.
Sempre que la dibuixant parla, s'ha de callar i escoltar, perquè és or tot el que diu. La seva última intervenció l'ha dut a terme a 'La Trampa', encapçalada per Pep Plaza, i ha deixat una joia parlant sobre els seus inicis. Concretament, confessa la seva anècdota sobre com va començar a publicar, però l'inici és espectacular. La conversa la condueix el presentador amb una pregunta surrealista: "Comences a publicar gràcies... és que no m'ho acabo de creure... a un gitano en tanga?". La Pilarín, primer, dubta, però després afirma: "Indirectament". Efectivament, encara que sembli estrany, tot té una explicació: "A Belles Arts les models posaven tal qual i era una cosa interessantíssima... el cos humà, molt bé. Però els gitanos amb tanga. Jo no sé per què seria...". L'anècdota és espectacular i explicada té molt més sentit.
La catalana no es queda aquí i explica com va anar tot: "La qüestió és que érem 200 persones dibuixant un gitano en tanga. Va venir la Marta Mata, que era com una centella i ens va triar a la Maria Rius, a la Fina Rifà i a mi. De 200 persones". La Pilarín Bayés va destacar entre 200 persones i entre totes les que s'haguessin posat per davant. Totes les formes de començar a fer alguna cosa són bones, però algunes són més curioses que les altres. Nosaltres tampoc ens imaginàvem que es relacionaria la Pilarín Bayés amb un tanga, però la història és magnífica. Gràcies Pilarín, per donar-nos vida, el 2025 serà més bonic si el dibuixa ella.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!