Relleu a la cúspide dels 'tuit-star' ultres de la cançó. L'hereu de José Manuel Soto és Pitingo. Sí, no riguin. Pitingo. Famós per destrossar temes mítics del soul en versió flamenquita. Aquesta és la seva màxima aportació a la música, perquè de la resta del seu treball, ni idea. Així que sembla que ha optat per recuperar la seva "fama" deixant les cançons i "dando el cante" a les xarxes. La seva especialitat, el deliri fatxa. Un exaltat que ni l'amic Tertsch, però més bronzejat i amb molt més fixador de cabells.
Pitingo s'ha posat ell solet a l'ull de l'huracà per signar bajanades made in VOX, i plora pels racons exigint el respecte que ell no té per la resta. Tampoc té sentit de l'humor, és clar. Les clàssiques característiques d'aquesta parròquia: barbaritats, victimisme i insults. L'últim exemple, el que ha dit de David Broncano, i especialment, del col·laborador Ignatius Farray. El programa 'La Vida Moderna' li dedicava una cançó amb molta mala bava, sí, però amb part de raó: "cómele el culo a un nazi". No ha rigut, i la cosa s'ha posat escatològica: de Farray diu que "me da grima. Me lo cruce un día y olía a sobaco, a juguete viejo. Es un guarrete. Lávate pixa. Acompaño en el sentimiento a su señora", i de Broncano i companyia que "no están completos mentalmente". S'ha d'estar molt segur per assegurar això sent Pitingo, però d'acord. És la seva guerra.
L'andalús llueix amb orgull que va cantar per a Barack Obama, però demostra que és més de Trump, o més enllà. "Killing me softly", pixa.