En un intent per revitalitzar els seus esforços de reclutament, l'exèrcit nord-americà ha realitzat una de les seves inversions més controvertides en contractar Dwayne Johnson, conegut com a "The Rock", per la impressionant suma d'11 milions de dòlars. Tanmateix, aquesta jugada ha estat considerada per molts com un fracàs rotund, reflectint la creixent desconnexió entre l'exèrcit i la Generació Z.
La història de l'exèrcit nord-americà utilitzant el cinema com a eina de reclutament no és nova. Des del llançament de "Top Gun" el 1986, on es van establir estands de reclutament en cinemes, l'exèrcit ha finançat i avalat pel·lícules amb l'objectiu d'atreure joves a les seves files. Tanmateix, en l'era de les xarxes socials i la informació instantània, les tàctiques de reclutament del passat ja no tenen el mateix impacte.
La Generació Z: un públic difícil
L'exèrcit s'enfronta a una crisi de reclutament sense precedents. La Generació Z, amb el seu escepticisme innat i la seva aversió a les tàctiques tradicionals de propaganda, no es deixa seduir fàcilment. Per això, quan l'exèrcit va decidir contractar Dwayne Johnson, no ho va fer directament, sinó a través de la seva lliga de futbol americà, l'UFL. La idea era utilitzar les samarretes i estadis de la lliga per anunciar-se i arribar a un públic més jove. Però des del principi, l'estratègia estava condemnada. Documents interns de l'exèrcit ja advertien que, en el millor dels casos, només s'aconseguirien entre 160 i 891 nous reclutes. Una xifra alarmantment baixa que amb prou feines justificava la milionària inversió. Tanmateix, la realitat ha estat encara més desastrosa.
L'estratègia que no va funcionar
L'UFL, lluny de ser un èxit, ha patit una baixa audiència des del seu inici. A més, Johnson no ha complert la seva part del tracte. Dels cinc posts en xarxes socials que havia de fer per promoure l'exèrcit, només n'ha publicat dos. En el seu compte d'Instagram, plena de publicitat de la seva marca de tequila i altres productes, amb prou feines no hi ha cap menció a l'exèrcit. Aquest incompliment ha portat a una situació encara més crítica: no només l'exèrcit no ha aconseguit atreure nous reclutes, sinó que s'estima que ha perdut al voltant de 38. La desconnexió entre l'exèrcit i la joventut contemporània es fa evident, i l'estratègia de màrqueting sembla haver fracassat en la seva totalitat. Ara, l'exèrcit busca recuperar sis milions de dòlars de la inversió en l'UFL, però la justificació d'aquesta pèrdua financera es presenta com un desafiament considerable.
La crisi de reclutament de l'exèrcit no és un problema aïllat, sinó que reflecteix un canvi cultural més ampli. La Generació Z, que ha crescut en un entorn digital, és menys receptiva a la propaganda tradicional i més crítica respecte a les institucions. L'estratègia de l'exèrcit de continuar invertint en anuncis en televisió per cable i esdeveniments esportius sembla antiquada, ja que molts joves veuen aquests mitjans com irrellevants. A més, la imatge de l'exèrcit ha estat qüestionada en la cultura popular, com es va evidenciar en paròdies com "Els nous nois del puaf!" de "Los Simpson", que satiritzen la propaganda militar. Aquesta percepció negativa, combinada amb la falta de connexió amb la realitat dels joves, ha portat a un buit en el reclutament.