Pol Espargaró és un dels millors esportistes catalans. El motociclista viu a Andorra i fins allà ha viatjat la furgoneta d'Eloi Vila de TV3 per entrevistar-lo Al cotxe en el camí de casa a la piscina. Bon 10,5% d'audiència per una conversa que va permetre conèixer l'experiència com a pare primerenc als 29 anys.
"Ara que soc pare tinc molta més por. As 11 anys em posava a 240 km/h en una recta. En aquell moment jo estava preparat. Per això amb 15 anys estava al Mundial. Gràcies a fer aquestes animalades. Però si no hi soc el dia de demà la meva filla no tindrà pare". La seva filla es diu Alexandra i ara farà un any. La seva dona és la guapa Carlota Bertran.
Sobre ser pare en pandèmia, el pilot de Granollers ho recorda amb certa angoixa: "La pandèmia em va permetre tancar-me a casa amb la nena d'una setmana. Tot era nou, pànic: respira? per què no menja? la tetina! Que no li passi res que l'hospital està com està. És una aventura. Vaig estar al part, quan la vaig agafar i li vaig donar a la dona, vaig plorar com un nen petit. Els meus estàndards d'amor canvien. És brutal".
Ser motorista i pare canvia la perspectiva "Penso en els riscos de la feina. Clar que tinc por, de tant en tant passen desgràcies i ets conscient del risc de l'esport que fas. L'accident a la Rep. Txeca si no arribo a tenir tant reg sanguini, amb 5 anys més m'hauria quedat en cadira de rodes". Té una família de postal.
No seria Eloi Vila si no li parlés de la mort: "Al setembre es va morir l'avi Genís, va tenir una mort dormint, supernatural, va estar bé fins el final". Vida i mort, emoció i por. Una conversa amable. Una llàstima que el cotxe no el conduís Espargaró. Seria més trepidant.