El Congreso de los Diputados té per primer cop una presidenta catalana. Meritxell Batet. Mai un català havia assumit la segona autoritat política de l'Estat, ni per suposat la primera, la presidència del Gobierno. El més semblant a un català va ser Félix Pons, que era un president de la cambra baixa mallorquí. La llista de presidents del Congreso té destacats anticatalans com Federico Trillo o José Bono. Serà per això que la Batet no ha estat capaç de solucionar una cosa tan senzilla com poder demanar pa amb tomàquet al bar. Un regidor de la CUP visitava el Congreso i quan ha demanat entrepà de tonyina amb pa amb tomàquet li han servit aquest esperpent:
- Un mini de atún, por favor.
— Edgar Fdz (@EdgarFdz) February 17, 2022
- ¿Pan con tomate?
- Sí! Gracias!!#WTF pic.twitter.com/b7fVDSVZQe
Èdgar Fernàndez, web Ajuntament de Reus
El regidor de la CUP a Reus, Èdgar Fernández, demana "Un mini con atún por favor". Per sorpresa li pregunten "Pan con tomate?". Devia ser l'accent català del reusenc. Però no, és que a Madrid encara hi ha qui serveix la tonyina amb rodanxes de tomàquet. En lloc de tomàquet sucat, una amanida dins el pa. Espantós. El regidor exclama "What the fuck!", una cosa com "Mare de Deu!"
Els seguidors del seu compte de twitter no entenen què ha acabat de passar al Congreso, que emboliquen en paper d'alumini una amanida de tomàquet i tonyina i en diuen entrepà:
Es més gran el tomàquet que el pa. XD
— Pau (@pauv1979) February 17, 2022
I hi ha més tomàquet que tonyina.
— Jordi Salvia 🎗 #FreeAssange (@jordisalvia) February 17, 2022
I el paper de plata es molt contaminant Èdgar, es que todo mal.
— Pau (@pauv1979) February 17, 2022
Fillsdeput...a mi tambe em va passar fa anys a Madrid..el vaig treure i em va dir "Ah...eres catalan i lo quieres restregado?"
— Raul Punk Riot (@raulpunkriot) February 17, 2022
Els cupaires són ecologistes i no els agrada ni el paper de plata, havent-hi paper de diari per embolicar. Més reciclatge. El regidor no devia semblar-los català als cambrers ja que si albiren accent català pregunten "Ah, eres catalán, lo quieres restregado". El que li restreguen als nassos és que això de "pa amb tomàquet" allà és pamtumaca i cal pronunciar-lo així per fer-se entendre.
Com el capítol de Oh Europa de TV3 quan els Dagoll Dagom van a un bar de Madrid regentat per Jesús Bonilla i demanen un bikini, que allà és una peça de roba. El de pernil i formatge allà és un mixto. O quan demanen aigua natural, que allà és "del tiempro". De qué tiempo? del de Franco.
---
Això no només passa a Madrid. Quim Monzó narrava amb la seva gràcia un incident similar a Catalunya:
Quim Monzó a l'Avinguda Mistral, TV3
Quim Monzó té dos pisos, el despatx on escriu i el pis familiar on ha residit sempre amb la dona i el fill. Quan no va al despatx esmorza als bars de l'Avinguda Mistral de Barcelona. Els que el llegeixen saben que aquell barri prop del Mercat de Sant Antoni és el seu. El drama d'esmorzar un pa amb tomàquet en condicions és l'altra pandèmia. Cada cop n'hi ha menys que obrin un tomàquet de penjar, el suquin sobre el pa i hi aboquin sal i oli.
Escriu Monzó: "Primer matí al bar on esmorzo quan estic de vacances. Demano anxoves amb pa amb tomata. La tomata era d'aquella triturada amb minipímer i untada amb pinzell. Gresol de Catalunya, en deia Josep Pla". Parla de l'Empordà.
Tomàquet triturat fet passar per pa amb tomàquet
La diferència entre el pa amb tomàquet i tomàquet passat per la trituradora i escampat és abismal. Es nota la diferència a la vista o a la queixalada. Bars, a Madrid o a Barcelona tant li fa. Són un altre món.