Després dels resultats electorals a les municipals, el panorama que s'albira encara és incert. Queda una setmana perquè es defineixi qui serà l'alcalde de Barcelona, si Ernest Maragall, Ada Colau amb la connivència de PSC i Valls o alguna altra alternativa més rocambolesca. L'anterior alcaldessa fa la viu-viu i es deixa estimar per uns possibles socis dels que temps enrere va renegar.
TV3
Aquest dijous, cita obligada. Polònia, sempre paral·lel a l'actualitat, va regalar una de les seves habituals meravelles en forma de cançó, en versionar el "No hay un genio tan genial" de la taquillera Aladdin. Però no era Will Smith qui cantava pintat de blau, sinó Miquel Iceta amb corbata rosa regalant-li a Colau les orelles sobre les bondats d'un pacte amb els socialistes i amb el polític que suca el xurro al carrer Petritxol:
No va ser l'únic gag dedicat al paper d'En Comú Podem, que pot fer un donde dije 'digo' digo 'Diego' amb totes les lletres i enterrar definitivament l'equidistància amb tal d'impedir que governi l'independentisme a la capital catalana. Com si fos Cuatro bodas y un funeral, al Polònia d'ahir hi va haver temps per l'alegria i les cançons i per les llàgrimes i els enterraments. Per qui feia vetlla una Colau desolada? Precisament, per la famosa "Equidistància". "Érem indepes? Érem constitucionalistes? Aquesta era la màgia. Se'm fa molt difícil dir 'adeu' a la nostra amiga més estimada. Ens permetia no prendre partit i rascar vots de tot arreu. Gràcies a ella ho érem tot i no érem res". Sarcasme amb majúscules. Pots veure el moment clicant a la foto (a partir del minut 26'):
TV3
Ja veurem si finalment el 15 de juny s'enterra definitivament l'equidistància de Colau. Si pacta amb Cs, al Polònia ja poden pensar, no en un enterrament sinó en un bateig, pel naixement d'aquesta estranya criatura que pot sorgir d'una unió que semblava contranatura.