L'emissió del Polònia post-sentència s'ha fet esperar, però el resultat pagava la pena. Amb escreix. Un programa especial d'una hora de durada i que ens va oferir una anàlisi exhaustiu, punyent i inoblidable sobre tot allò que està passant a Catalunya (i a l'estat espanyol) durant aquestes setmanes crucials. Hi ha debat sobre quin dels gags és el favorit del públic. La tria és complicada. Potser s'haurien d'instal·lar mesuradors de decibels al costat dels audímetres que ofereixen les dades d'audiència (30'4%, 800.000 espectadors) per estar-ne segur. Però no ens equivoquem si diem que un dels més recordats serà el que ridiculitzava la darrera 'superproducció' de ciència ficció del govern de Pedro Sánchez (i retirada per la Junta Electoral), en la que ministres del gabinet en funcions lloaven la qualitat democràtica espanyola i presentaven un estat on plouen llaminadures del cel i que acull a tots amb alegria, braços oberts, petons i comprensió fraterna. Allò de "Spain, everybody's land" (Espanya, la terra de tots) i que la realitat de la sentència del Procés ha destapat com "everybody's jail" (la presó de tots).
Marlaska intentant autoconvèncer-se a sí mateix i a l'observador del vídeo de que Espanya és un estat de dret. Borrell que pronuncia paraules en un suposat francès i acaba amenaçant i insultant, com sempre, l'entrevistador. Carmen Calvo, limitada en idiomes i en discurs, però no en fervor patriòtic. Celaá i la fractura entre catalans, fins i tot entre gossos i gats. L'astronauta Pedro Duque que sembla que acaba d'aterrar al planeta Terra. Un no parar de reir (i de plorar), però el clímax arriba quan tots ells han de concloure el vídeo amb l'eslògan: aquí comencen les excepcions a això de que sigui la terra de tots... i també els dubtes. Separatistes, bascos, fanals...
"Everybody's everybody's... puede que no". Més que terra d'acollida, és terra de presos polítics. "Everybody's jail". Aquí sí que hi estaríem d'acord.