Polònia és el programa de TV3 més vist dels dijous a Catalunya... I seguit amb lupa a la resta d'Espanya. Internet i les xarxes socials escampen l'impacte i el multipliquen. Quan toquen temes que van més enllà de les fronteres catalanes la cosa és aclaparadora. Va passar amb la paròdia del vídeo de promoció turística de Madrid amb Ayuso i Mario Vaquerizo, amb la repassada a Ana Rosa Quintana arran dels canvis a Telecinco, la rua de Campions del Barça i també amb el musical d'obertura de fa unes hores dedicat a la campanya electoral. El tema era espinós, però real i punyent. Un clàssic del PP i els seus adlàters: la utilització del terrorisme d'ETA com a reclam electoral. Una banda dissolta oficialment des de 2011, però que reapareix quan hi convé. I ara, amb les urnes preparades, és el moment adient.
ETA fins a la sopa, tot és ETA, la vida és ETA. Quin malson. Aquest comodí no l'ha inventat ni Ayuso, ni Feijóo ni Almeida, però sí que l'han après de José María Aznar i companyia. L'han tornat a posar sobre la taula per atacar les candidatures d'EH Bildu, exigint la seva il·legalització i muntant un escàndol marca de la casa, amb pollastre intern i víctimes del terrorisme indignades. Polònia no se n'ha pogut estar i han brodat una obra d'art a partir de la famosa cançó d'Andrea Bocelli, el Vivo por ella. Una balada romàntica revisitada per dotar-la d'una càrrega de profunditat tan espaterrant com encertada. Sigo con ETA by Polònia.
José María Aznar al piano executa els primers acords i estrofes d'una genialitat majúscula. "Sigo con ETA aunque sé que hace mil años que se fueron. Que echo de menos, mire usted, cuando el gobierno era pepero". L'expresident ja no està sol, l'acompanyen dos encaputxats fent una coreografia ensucrada i un José Luis Martínez Almeida que agafa el relleu: "Sigo con ETA que me da votos y popularidad". De fons entra Isabel Díaz Ayuso, "sigo con ETA y me la pela", i per últim el "sensat" Alberto Núñez Feijóo, pujant al carro: "Sigo con ETA yo también, la violencia me da asco". Almeida li aixafa la guitarra destapant el parany: "Pero nos disgusta más no rascar votos de los vascos". La clau, els bascos i basques, els que han conviscut amb el terrorisme, els que han passat pàgina, els que s'han reconciliat o ho intenten. Els que miren endavant i no al passat, al dolor i la guerra. A Euskadi aquest gag ha provocat un gran interès.
Els guionistes s'han passat el joc amb el seu enginy, i la resta de l'equip han rematat la feina: "ETA en mi boca siempre está", "soy de Madrid y de Bildu vivo también", "si ellos no son terroristas, ¿por qué llevan esas pintas?", "para mí esos peinados son un atentado", "sigo con ETA una vez más porque no tengo más propuestas"... Ai. És un no parar. I han causat sensació, clar. El programa En Jake del gran Xabier Lapitz a ETB, o diaris com el Naiz dediquen temps i cobertura al gag de la factoria Toni Soler, en una setmana moguda per la Verge del Rocío, els advocats fonamentalistes i els jutges que els citen a declarar. Els espectadors diuen la seva i deixen missatges d'escalf i reconeixement, també en euskera: "Zorionak" (felicitats), "bikain" (excel·lent), "itzela" (enorme)... El Vaya Semanita 2.0., sens dubte. Un incunable.
Polònia i TV3 dient veritats de les que no agraden gens ni mica al Madrid del poder. Com sempre. Bravo.