Que Polònia no és un programa qualsevol ho saben els que el veuen, els que el fan i els que el programen. Just després del TN, és com la vinyeta política dels diaris, la contra-editorial de TV3, el complement a Cruanyes. És evident que és ficció però com es diu al cinema "basada en fets reals". L'actualitat catalana ja fa massa que necessita refugiar-se en l'humor però molts catalans circumspectes sostenen el contrari: "No estem per conyetes". L'afer de la vaga de fam tenia quelcom d'espinós. Què fer com a humorista: tractar-la o deixar-la passar? Polònia ho té clar, n'ha fet broma des de la primera setmana. Cliqueu sobre la cara de Quim Torra per veure el vídeo:
TV3
Algú a la taula de guionistes va tornar a treure el debat: no és hora de tornar a imitar els polítics que són a la presó? De moment només la veu. Ivan Labanda recupera el seu imprescindible Oriol Junqueras que crida des de dins de Lledoners: "Oooh, bona nit, diguem-ne". Com a espectador trobem a faltar que es pugui imitar presos polítics. Ocultar-los és eliminar-los com a agents polítics, cosa irreal. Són polítics en actiu i passat el trauma de la seva privació de llibertat haurien de tornar. L'afer no és què sinó com. No cal fer la bírria de gag de Junqueras que va perpetrar El hormiguero.
Antena 3
Imitar-los fent què? Per estalviar-se problemes no els fan aparèixer. Seria fàcil saber què en pensen els empresonats i les seves famílies de les imitacions. Suposem que si no apareixen és perquè els imitats no ho volen. Sinó ja és hora que tornin. A les xarxes, alguna protesta de tuitaires amb llaços grocs per fer broma de la vaga de fam:
Unes desenes de crítics contra 600 mil espectadors encantats que Polònia no faci festa pel Dia de la Constitució. Lidera el dijous amb un espectacular 22,8% i empeny La nit dels Òscars a un molt bon 17,3%. La prova que Polònia és l'editorial de TV3 és que l'anterior dijous festiu, Tots Sants, no hi va haver programa i pel Dia de la Constitució sí. Res a celebrar?