Al món del periodisme hi ha una màxima: es pot entrevistar tothom, l'important són les preguntes. No existeix l'interlocutor prohibit, tot i que en temps de correcció política i de xarxes socials mestretites s'acostuma a condemnar les entrevistes a persones que no agraden. La feina del periodista és aconseguir l'entrevista i sobretot pensar les preguntes per no blanquejar l'entrevistat, per evitar que coli discursos d'odi, mentides o menyspreus. Així tothom pot rebre preguntes però no totes les preguntes es poden fer. Algunes s'eviten per ser de mal gust, per formar part de la intimitat o perquè denoten ignorància de qui les formula. És el que passa amb una pregunta que molts catalans han sentit algun cop a la seva vida, sobretot fora de Catalunya per part de determinats ciutadans espanyols: "No entiendo por qué habláis catalán. ¿Con qué fin?". No arriba ni a catalanofòbia, és analfabetisme. Com que resulta esgotador haver de respondre-la, un conegut locutor de RAC 1 i TV3, Òscar Andreu, famós també pels seus tuits sense embuts, ajuda els catalanoparlants exhausts regalant-los la resposta més mesurada possible:

Òscar Andreu TV3
Òscar Andreu TV3

Òscar Andreu accepta el repte de considerar parlar català com una recerca d'objectius "¿Con qué fin hablas catalán?" i ha trobat el millor objectiu de tots, que no és només fer-se entendre, parlar la llengua materna, expressar-se amb l'idioma que estimes, amb el qual t'has educat, que t'agrada, que té una sonoritat preciosa, que és la teva llengua. Hi ha un objectiu no principal però molt útil: "Un dels objectius de parlar català és la detecció instantània d’una quantitat gens menyspreable d’imbècils". No falla, qui ostenta tanta ignorància, mala fe i prepotència com per preguntar en veu alta per què algú parla la seva llengua només pot ser un imbècil. Alguna pregunta més?

L'anterior eina d'Òscar Andreu per detectar cambrers catalanòfobs: la falta de clients

Òscar Andreu és un habitual tuitaire en defensa de la llengua i en temps de pandèmia, quan no hi havia turistes a Barcelona, va detectar un altre fenomen insòlit al centre de la capital: els cambrers entenien el català i no feien mala cara davant el jeroglífic "Un cafè amb llet si us plau". El seu tuit va ser molt aplaudit:

oscar andreu esta passant
Òscar Andreu a Està passant, TV3
bars terrasses coronavirus barcelona - cèlia forment
Bars i terrasses buits durant el coronavirus a BCN, foto: EN

Una passejada pel centre de Barcelona permetia veure la buidor dels carrers, que habitualment omplen els turistes, a causa del coronavirus. I els establiments de restauració s'estaven arruïnant. Andreu percebia un canvi d'actitud amb el consumidor local. Ara tot de sobte els restauradors ja entenen el català. No és que els cambrers havien après la llengua del país a correcuita durant la pandèmia. És que a la força vas a la forca: necessitaven euros catalans i no podien menysprear-los. El català és una eina fabulosa, no només de comunicació, sinó de detecció d'imbècils. Millor campanya de promoció d'ús que la dentadura amb cametes, la Queta.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!