La inauguració dels Jocs Olímpics ja és una realitat. Una cerimònia llarga, sovint inclassificable, amb alguns moments de vergonya aliena i amb alguns encerts. La desfilada de les diferents delegacions pel riu Sena, amb sengles vaixells, de vegades recordava la tropa de Verano Azul amb Chanquete i companyia. Era difícil no fer una inauguració perfecta comptant amb el marc d'una ciutat com París, amb la Torre Eiffel i l'espectacularitat de la ciutat de la llum, però a tots els espectadors se'ns va quedar cara de xepi, xepi. Letícia alçant el puny, "la cabra tira al monte", com han dit alguns, als morros de Felip, els esportistes espanyols de vermell saludant al personal, algunes sorpreses com Rafa Nadal com un dels darrers i il·lustres encarregats de transportar la flama olímpica i un gran globus final, després d'haver vist Lady Gaga, Snoop Doogy o Celine Dion.

Com és normal, tots els diaris del món obren amb alguna imatge d'aquesta cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics. Depenent del país del mitjà, la imatge escollida va variant. Però el que és impepinable és que un mitjà seriós, en paper, mostri en portada alguna imatge d'un esdeveniment mundial com és aquest, que a més, passa cada quatre anys. El diari Marca, per exemple, ha triat aquesta foto, una imatge dels esportistes espanyols al seu vaixell pel riu Sena amb l'emblema de París al fons, la Torre Eiffel.

marca
 

 "Apoteósica inauguración de los juegos olímpicos", "París, aquí estamos", "Máximo reconocimiento a Rafa Nadal al ser uno de los último relevistas de la antorcha", "Empieza el sueño de Nadalcaraz", "Los cuartos ya están al alcance", "Los aussies prueban a 'La Familia'"... La imatge central de portada i moltes fotos petites destacades. De fet, només hi ha dues notícies més, en petit, d'alguna cosa que no siguin els Jocs i l'espectacular (i criticada) inauguració. Parlant d'inauguracions, si hi ha una que tothom recorda, si hi ha una que fa emocionar tothom, siguin d'aquí o no, pel que es va veure, pel que va significar, per la modernitat, originalitat i emoció, va ser sens dubte la de Barcelona '92. Una cerimònia com no s'havia vist cap altra fins aleshores, amb moments icònics, com el colofó, l'icònic moment d'Antonio Rebollo, atleta paralímpic, rebent la flama de mans d'Epi, i fent un llançament per a la història amb el seu arc:

Un Jocs Olímpics que van fer que Barcelona passés a ser la ciutat més moderna del món. Uns Jocs que van fer que Barcelona i Catalunya fossin el centre del món durant tots els dies que van durar. I uns Jocs que potser no eren tan importants pel mateix diari que avui ha mostrat la imatge de París a tota plana. Tot i la inoblidable cerimònia de la capital catalana, la diferència de tracte és abismal... I vergonyosa. Mirin quina va ser la portada l'endemà de la inauguració dels Jocs de Barcelona.

marca2
 

...La foto, ni per Rebollo, ni pel pebeter, ni per la delegació espanyola, ni per res: per Miguel Induráin. Els Jocs, en una columneta de la dreta i para de comptar, amb més importància fins i tot, per unes declaracions futboleres penoses de pretemporada, tal i com s'ha fixat un usuari a xarxes. El personal, indignat amb raó:

Espereu a que algun dia els Jocs es facin a Madrid... 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!