Aquesta setmana va començar amb una esperadíssima compareixença pública. La de Joan Laporta per parlar de l'anomenat 'cas Negreira'. El president del Barça va parlar clar i català, sense abaixar el cap ni demanar disculpes a la caverna, dient a les coses pel seu nom i agafant el toro per les banyes. Volen caldo? Doncs dues tasses. Com diu Pilar Rahola, "Quan els catalans plantem cara, fem grans coses; quan abaixem el cap i ens posem de genolls, continuen estomacant-nos perquè la seva intenció és dominar-nos completament i a poder ser, anul·lar-nos. Molt bé Joan Laporta. Bravo per dir a les coses pel seu nom i assenyalar els botxins. A veure si alguns aprenen d'aquesta actitud". I és que Laporta no es va callar ni una, especialment, després de veure com el madridisme més hipòcrita va donant ara lliçons: "Vull parlar del Reial Madrid. Un club que diu que se sent perjudicat. Un club que sempre s'ha vist afavorit per les decisions arbitrals, històricament i actualment. L'equip del Règim, per la seva proximitat al poder polític i econòmic. Durant 7 dècades , la majoria dels presidents del Comitè Tècnic d'Àrbitres han estat exsocis, exjugadors o exdirectius del Reial Madrid. Que aquest club es personi i digui que se sent perjudicat pel millor període esportiu de la història del Barcelona... Aquest judici servirà per desemmascarar-los. Un exercici de cinisme sense precedents". 

Joan Laporta gesticula / Foto: EFE
Joan Laporta / Foto: EFE

Després de veure'l i de sentir tot el que va dir Laporta, contundent i amb tota la raó del món, el Reial Madrid va voler fer la seva pixadeta. El club blanc, que sempre s'omple la boca parlant de "señorío", va perpetrar un vídeo lamentable i miserable donant la seva versió esbiaixada de la història, presentant un règim que només existeix als seus ulls, on van dibuixar el repugnant dictador Francisco Franco poc menys que com un culer de socarrel, de bressol. Un vídeo vergonyós i menyspreable a través de la seva televisió on es preguntaven: "¿Cuál fue el equipo del Régimen?", fent-se una pel·lícula sobre el Barça i Franco, un revisionisme repugnant de la història: "El Camp Nou fue inaugurado por el Ministro General de Franco, José Solís Ruiz", "El Barcelona otorgó la insignia de oro y brillantes a Franco", "El Barcelona nombró socio de honor a Franco en 1965", "El Barcelona condecoró en tres ocasiones a Franco", "El Barcelona fue salvado tres veces de la quiebra con tres recalificaciones por Franco", "El Barcelona ganó 8 Ligas y 9 Copas del Generalísimo con Franco", "Con Franco, el Real Madrid tardó 15 años en ganar la Liga". "El Madrid quedó desmantelado tras la Guerra Civil. Jugadores asesinados, detenidos y exiliados". "Trofeos robados, la sede destruida, una plantilla en la que sólo quedan 5 jugadores"...

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, demanant al club blanc que retiressin el vídeo, indignació màxima davant una nova mostra lamentable de com faltar a la veritat. I després de la polèmica, aquest dimarts al vespre tocava partit de Champions del Reial Madrid al camp del Chelsea, amb presència del barrut de Joan Carles I. Victòria sense despentinar-se, sense fer massa cosa, i com gairebé sempre, amb una actuació estelar del seu porter Courtois i un parell de fogonades en atac per part de Rodrygo, i cap a casa amb la classificació per semifinals sota el braç, on els culers esperem que s'enfrontin al Manchester City de Pep Guardiola, que juga aquest vespre a Munic. Evidentment, a la caverna, èxtasi absolut. Però de l'èxtasi a la imbecil·litat hi ha una fina línia. I això és el que han traspassat al diari Marca, que últimament estan desfermats. Per què? Per l'infecte titular triat, frivolitzant amb el règim (que, per si se'ls hi ha oblidat, va matar milers de persones), rebaixant com de fosca va ser la dictadura abjecta d'un personatge nociu de la història com el feixista del bigotet. Un joc de paraules que potser a ells els hi ha fet molta gràcia, però que no en té gens ni mica. Els palmeros de sempre, aplaudint de manera menyspreable. Per sort, molta gent amb dignitat i memòria a la xarxa els hi ha dit què poden fer amb la seva portada:

No es pot caure més baix. Un titular absolutament miserable.