Barcelona celebra el retorn dels seus Ondas (amb mofa a Casado inclosa)

Els Premis Ondas s'han tornat a celebrar a Barcelona, d'on mai haurien d'haver marxat. Després d'un any on van entregar-se a Sevilla per la convulsa tardor que es va viure a Catalunya, el Liceu al vespre i el Palauet Albéniz al matí d'aquest dimecres han estat testimoni dels nous guardonats, amb foto de família inclosa.

Roberto Lázaro

Cares somrients i les millors gales, que encara han estat més espectaculars al vespre, a un Liceu disposat a abraçar novament els preuats Pegasos i els guardons en forma del cavall alat que s'ha repartit durant dues hores i mitja. Pegaso que ha tingut rèplica de carn i ossos en entrar al costat del presentador de la gala, un Juan Carlos Ortega que ha homenatjat durant tota l'entrega de premis el món de la ràdio amb el seu humor.

D.P.

Entre els primers en rebre'l, un Jordi Basté emocionat i reencarnat en el Pedro almodóvar que va dedicar un Oscar a tots els seus sants.

Pel presentador d'El món a RAC1, el seu santoral particular ha estat una llarga llista de referents radiofònics que van inundar les ones de la seva infància i la seva maduresa. Des de Joaquim Maria Puyal a Iñaki Gabilondo, passant per Júlia Otero, Josep Cuní, José Ramón de la Morena o Pepa Bueno, així com els singles publicitaris mítics de les diferents emissores de ràdio. Un Basté que ha estat a punt que li caigués al cap, de manera metafòrica, una mena de màquina de la tortura amenaçant amb punxes per aquells que es passessin de la ratlla en els seus discursos.

D.P.

I un Basté que, com tothom, ha elogiat el retorn a casa d'uns premis que no haurien d'haver marxat mai d'aquí: "Se li ha d'agrair a Prisa que hagi tornat aquest guardó a Ràdio Barcelona, on ha d'estar. Estem condicionats pels esdeveniments, però per sort hi va haver una rectificació". Opinió que compartia Júlia Otero, molt emocionada -i crítica amb els polítics- o Manolo García, premi a la trajectòria musical, que lamentava que "el motivo del traslado fuera producido por una situación estrambótica, y que una ciudadanía pagó los platos rotos de la falta de trabajo bien hecho de los políticos del país".

Roberto Lázaro

Daniel Gavela, director general de Prisa, també es mullava sobre aquesta qüestió: "adoro el Liceu, me hubiera encantado ser Pavarotti o Plácido. No tendrían que haberse ido a Sevilla. A veces confundimos ruido con realidad, pero hubo una percepción estridente de que los premios podrían verse alterados. Pero estoy feliz del retorno".

Roberto Lázaro

També ho pensaven alguna de les moltes autoritats presents en l'acte. Com la consellera de Cultura, Laura Borrás, que celebrava també la presència massiva de talent català entre els guardonats: "Celebrem que tornin esdeveniments d'aquesta qualitat a la capital del país, i aquests gestos ens complauen". Igual de complaguda estava l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, "ja estan aquí. Ha estat un any duríssim i excepcional, i encara ho és. Aviam si a partir d'ara hi ha més diàleg, empatia i punts de trobada i no de distància o de crispació". Una Colau que ha fet acte de presència físicament, i també virtualment... El vídeo comiat de la gala, dedicat als mestres de l'humor, potser farà pensar més d'un polític. Perquè barrejats amb Gila, Chiquito de la Calzada o Buenafuente, també s'han vist a molts altres "que nos hacen reir", segons el presentador, tot i que no sigui la seva intenció. Aquestes special guest stars de la política han estat gent com Mariano Rajoy, Albert Rivera, Carles Puigdemont, Pedro Sánchez, José María Aznar o la pròpia Colau. No hi ha aparegut, però se li ha 'dedicat' una de les mofes més aplaudides, Pablo Casado. Recorden aquest moment?:

El líder del PP reclamava que en qualsevol acte d'agraïment es donessin les gràcies al rei d'Espanya... I qui ha fet referència? Els guardonats més irreverents del faristol, els membres del programa de ràdio La vida moderna, David Broncano, Queque i Ignatius Farray.

Roberto Lázaro

En el moment més hilarant de la nit, Farray anava fent un agraïment inintel·ligible, ple de sons guturals i paraules estranyes, mentre el seu company Queque ho anava traduint, fins que ha arribat el clímax final:

Parlant d'humor, d'altres premiats com la presentadora d'El Intermedio, Sandra Sabatés, reclamava i exigia l'humor "per digerir les coses que passen. Però en general tenim la pell molt fina i hi ha molta crispació. De seguida ens sentim ofesos", diu algú que ho sap bé, per com s'ha lapidat el seu company Dani Mateo per mocar-se en una bandera espanyola.

Roberto Lázaro

Nit d'humor, nit de glamour, nit de retrobaments, d'emocions i de la creme de la creme de la ràdio i la televisió...

Roberto Lázaro

Una nit que va per llarga amb la festa post-Ondas a la discoteca Opium de Barcelona. Aviam quants cavalls alats es perden o obliden amb la voràgine festiva. I aviam quina veu fan el matí de dijous els premiats que tenen programa matinal...