Sixena i Sevilla, dues ciutats unides per un fil invisible: el procés. Rajoy va aprofitar el 155 per endur-se l'art sacre sense esperar l'últim recurs judicial i la Cadena Ser va lliurar els seus premis de ràdio i TV fora de Barcelona, que és on porten 63 anys decidint-se i lliurant-se. La Gala va passar de puntetes sobre això. Ni un sol dels guardonats va fer-hi referència, i n'hi havia uns quants de catalans. Tot plegat feia la sensació de consigna. Allò no seria els Goya del "No a la guerra".
EFE
I tot va discórrer en un amable "Viva Andalucía y viva los Ondas", com va cridar la Niña Pastori. Susana Díaz somreia per haver-se quedat l'art sacre dels premis espanyols i fins i tot Paquirrín es va posar smòking.
twitter Premios Ondas
Josep Maria Pou, l'actor premiat per Nit i dia, una sèrie que a la platea li sonava tant com un culebrot nord-coreà, va felicitar-se perquè enguany el premi ve amb "una propina: Sevilla". El presentador de la Gala, Toni Garrido, va demostrar per què ha substituït la defenestrada Gemma Nierga: va referir-se textualment al "dichoso procés". Josep Cuní va ser dels que més va intentar posar-hi seny. Les seves primeres paraules "Soc català" van ser un bàlsam per recordar que l'idioma no és el problema. Amb l'Ondas per l'antic 8 al dia a la mà (el programa d'ara ja no és seu) va clicar l'ullet al l'Ondas que va rebre a Barcelona per Els matins fa 12 anys. Va tornar a dedicar-se'l a la seva esposa Montse "por su infinita paciencia". I a tots els que han treballat amb ell. Un altre problema de lliurar-lo a Sevilla és que, com va desvelar Susanna Griso, van confondre Cuní amb un figurant.
Griso va estar continguda en recollir el seu. Tornen a premiar-la pel mateix programa pel que va rebre l'anterior Ondas. Va dedicar-lo a la seva mare recentment desapareguda i a la directora d'Espejo público, que és finalment la responsable de tot el que s'aboca en el programa més anti-independentista de la graella. Va recordar els seus mestres, Gabilondo, Del Olmo i Cuní. Tres monstres de la ràdio que s'enyoren en els temps actuals de Carlos Herrera o del mateix Toni Garrido.
EFE
Cuní, sense programa incomprensiblement, no va fer com Isabel Gemio, que va demanar feina en recollir el seu premi la mateixa setmana que la fan fora d'Onda Cero per canviar-la per Jaime Cantizano. Dels altres premiats de la ràdio no tots van poder agrair el seu premi: per la cobertura dels atemptats a Catalunya de l'agost RAC1 no va poder defensar la feina del Major Trapero com tenien previst. Tot en ordre. Una foto de família al sol de Susana Díaz amb Cebrián i Carlos Godó a banda i banda.
twitter Premios Ondas
Un dels premiats, el responsable del programa nostàlgic Ochentéame sobre els JJ.OO. de Barcelona, es va adreçar a Puigdemont referint-s'hi com el "periodista Puigdemont" i tots van fer un salt a la platea. Ai que es liarà. Era per etzibar-li al president que per la seva antiga professió hauria de mirar-se el seu documental sobre Barcelona'92, quan suposadament tots érem feliços. Segur que el "registrador de la propietat Rajoy" també en rebrà una còpia.
EFE
I la Gala seguia avorrida excepte quan l'esplèndida Blanca Suárez va plorar dient "estoy muy sensible". Un dels pocs moments autèntics d'una festa de premis de TV que cap cadena de TV va emetre. Segons com vagi el 21-D, ens temem que la 65 edició i les següents faran com la Volta ciclista a Espanya: seran itinerants. I a Barcelona ja tornaran quan governi Iceta.