S'acostuma a sostenir que Catalunya no té premsa rosa en català. EN Blau, la secció de crònica social més popular del país, fa 4 anys que omple aquest buit. El que hi ha hagut sempre són periodistes catalans de premsa rosa, i tots amb èxit. Aquest cap de setmana han reaparegut dos dels clàssics. Teresa Berengueras a Telecinco comentant la vida d'una baronessa catalana: Carmen Cervera Tita Thyssen. Des de casa seva, sense tenyir-se seguint l'última moda que ha fet de la necessitat, virtut. En pandèmia, sense perruqueries, cabells blancs a la vista.

Tere Bere a Telecinco

És tendència no tenyir-se i la periodista del cor, que manté bona relació amb els seus companys més joves, reapareix amb Emma García sense cabells foscos. El mateix diumenge el diari El País entrevistava en contraportada Hilario López Millán. Un clàssic entre els clàssics que als 76 anys sí es tenyeix però, contra el que afirmen les males llengües, no porta perruca. Viu a Catalunya de tota la vida i era una cara habitual dels primers programes del cor en català com La palmera, de Jordi González a TVE Catalunya.

Al programa La palmera també hi sortia una encara ara popularíssima i en actiu Pilar Eyre. Seva és la foto amb Hilario i el marit del periodista, parella des de fa 43 anys: Alberto. A El País ha reconegut "Mi memoria vale una pasta. yo era una folklórica más". Casualitat o no, dues icones de la premsa rosa catalana han tornat. De Barcelona han sortit les millors plomes del món rosa, com Karmele Marchante, que ara fa de terruliana a Tot es mou a TV3. Indepe i feminista, als 74 anys renega del seu pas per Sálvame.

Karmele Marchante a TV3

Tots ronden els setanta-i-molts i des de Barcelona van obrir camí: Josep Sandoval, Chelo García Cortés, José Manuel Parada, Maruja Torres, o la difunta i enyorada Odette Pinto... Des de diferents programes fets a Barcelona com l'Àngel Casas Show (ara que Casas ha perdut una cama per un problema renal), La palmera o a la ràdio amb Luis del Olmo. Catalunya sempre ha estat terra de premsa rosa i ara es recuperen els clàssics. Els avis d'EN Blau. Grans.