Més de la meitat de les dones periodistes ha patit assetjament sexual (54%) i per raó de gènere (55%) en la seva trajectòria treballant en mitjans de comunicació. Aquesta és una de les dades de l’informe publicat per Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils. L’informe també indica que en cas d’haver patit assetjament, la majoria ho han compartit al seu entorn de confiança, però la gran majoria (més del 95% de les dones) no han recorregut a la comissió o persona encarregada del protocol d’assetjament del mitjà en què treballa. La mostra la conformen 136 dones periodistes, que han respost un qüestionari amb una seixantena de preguntes, sobre masclismes subtils, discriminacions i assetjament. L’informe ‘Violències masclistes contra periodistes. Com impacten en les dones en la professió i condicionen l’exercici del periodisme a Catalunya’, elaborat per la periodista Meritxell Rigol, coordinadora de l’Observatori de les Violències Masclistes de Mèdia.cat, és la primera investigació en àmbit català sobre la incidència de les violències masclistes en l'exercici periodístic. Això requereix noms i cognoms i algunes periodistes han començat. Ana Polo assenyalant Quim Morales, Marta Montaner assenyalant companys el Grup Flaix i ara una cara de TV3, la presentadora i directora del Sense ficció Montse Armengou:

montse armengou tv3
Montse Armengou TV3

Ha penjat un tuit explicant per què ha esborrat l'anterior però se li entén tot: "Si busqueu el meu #Metoo on denuncio amb nom i cognoms un cap a una redacció l’estiu del 1984 (sembla allò “d’uns famosos magatzems de la plaça Catalunya”) no el trobareu, l’he hagut d'esborrar per amenaça d’accions judicials. Ara m’he de posar amb advocats, mandra…"

Només cal furgar on va treballar Montse Armengou fa 40 anys, a un diari abans d'ingressar a TV3. I qui era d'aquella redacció. El que és segur és que l'han amenaçat amb una querella per injúries i la mandra de posar-s'hi 40 anys després no li compensa. Un exemple viu de per què alguns assetjadors se surten amb la seva, uns cops per por però altres per amenaces i un "més val deixar-ho estar". Armengou té 61 anys i aquell any 84 no treballava a TV3. Montserrat Armengou és periodista especialitzada en documentals de recerca històrica. Treballa des del 1985 a Televisió de Catalunya (TV3), on ha dirigit nombrosos documentals sobre aspectes ocults i l'oblit de les víctimes del franquisme que han estat guardonats amb diversos premis nacionals i internacionals, com ara el Premi Nacional del Periodisme de la Generalitat de Catalunya que va rebre l’any 2002.

Montse Armengou TV3
Montse Armengou TV3

Ha dirigit, juntament amb Ricard Belis, Els nens perduts del franquisme (2002), Les fosses del silenci (2003), Avi, et trauré d’aquí (2013) i Els internats de la por (2015), entre d’altres. Armengou també ha escrit nombrosos llibres basats ens els seus documentals, entre els quals cal destacar El comboi dels 927 (Rosa dels Vents, 2006), Ravensbruck. L’infern de les dones (Angle Editorial, 2007) i Els internats de la por (Ara Llibres, 2016). Actualment és la directora del programa Sense Ficció de TV3.

Al tuit esborrat, Montse Armengou citava el nom i cognom del periodista, ja mort. Els advocats li aconsellen retirar el nom perquè no conserva proves de l'agressió sexual i els hereus d'aquest periodista podrien querellar-se i guanyar el judici. Un doble abús, el de ser víctima d'una agressió i no poder ni citar el nom de l'agressor perquè en aquell moment, amb 21 anys, no va guardar proves d'una agressió que es va produir sense testimonis. Aquest és el fosc panorama de tantes víctimes d'agressions sexuals a la feina. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!