El diari 'El Mundo' ens ha ofert una nova dosi del seu odi visceral contra Catalunya, l'independentisme o els presos polítics. Són els tres temes estrella de la seva redacció, especialment els caps de setmana, quan publiquen els seus articles més tronats​. Ells, però, els consideren anàlisis i reportatges en profunditat. Però l'única profunditat de la majoria d'aquests textos és la que han hagut de assolir visitant diferents clavegueres per obtenir dades i fets com els que fan servir per intoxicar i intentar destruir, en aquest cas, als 7 polítics i activistes independentistes que l'estat espanyol té tancats a la presó de Lledoners. Un 'hotel' de luxe on Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull no compleixen mesos i mesos de presó preventiva, no: És un oasi on els privilegis són constants: "Callos, regalos, servilismo y más de 50 visitas al día", per exemple.

Presos Polítics Lledoners Òmnium

El reguitzell de suposades evidències de tracte de favor als empresonats per motius polítics és interminable alhora que nauseabund. Un retrat esbiaixat basat en "fuentes sindicales y de un puñado de informes internos firmados por dos de «els Dolents»", el nom pel qual asseguren que es coneix als funcionaris que s'oposen al presumpte tracte diferencial. La cantarella que van escampar recentment per la visita de Risto Mejide a Romeva, desmentida pel propi presentador de televisió, però augmentada i ampliada. Atenció mèdica exclusiva, menús vip elaborats per xefs com Ada Parellada, sortides de la presó no autoritzades, festes d'aniversaris... Si són capaços de suportar la tortura moral i intel·lectual de l'article en qüestió, descobriran una ventall infinit de 'revelacions', cadascuna més indignant que l'anterior. Les xarxes no s'han estat d'expressar el fàstic que provoca l'article.

Per tant, i segons el diari, ja ho saben: Això no és una presó, és un esplai o un aquapark on fer natació. I ho diuen, curiosament, a les portes de la sentència. Benzina i més benzina. "Aquí todo se apaña", assegura l'autora d'aquest article en paraules d'un dels funcionaris "garganta profunda". D'apanyar saben molt: textos, de condemnes i d'acusacions falses. Ah, i de desinformar, també.