No tots els artistes poden tocar el cim de la fama amb les seves mans. Al món de la música és molt complicat destacar, i molt més mantenir-se. Si fem la vista enrere, de tots els concursants d'OT, els que més han triomfat són els de les primeres edicions. I només David Bisbal i Aitana han pogut dedicar-se 100% a la música amb una llarga projecció internacional. El d'Almeria va omplir estadis a començaments dels 2.000 malgrat no ser el guanyador de la seva edició, i a més ha sabut mantenir el seu èxit al llarg de les dècades.
En aquella època hi havia un altre rostre molt conegut que competia coell, però que no ha sabut mantenir-se per culpa dels seus foscos episodis. Es tracta de Tiziano Ferro, que es va refugiar en les drogues i l'alcohol. Una història amb final feliç però amb un camí atapeït d'obstacles i molt perillós.
La infantesa de l'italià ja no va ser senzilla. Quan va anar a l'escola amb només cinc anys va patir bullying a causa de la seva aparença física. En una entrevista per a 'Il Corriere Della Sera', Ferro va revelar els constants insults i humiliacions que rebia dels seus companys. "Mai no vaig ser el primer de la classe. Era un ningú, gens guapo, gens atlètic i tímid. Els nois em deien 'gras', 'marieta' i 'perdedor'. Sempre estava esperant que algú intervingués per defensar-me, però mai no va succeir. Vaig viure perpètuament frustrat, emprenyat i fins i tot humiliat".
Va confessar en una entrevista que va tenir problemes de pes i va patir bulímia. En la seva adolescència va arribar a pesar 111 quilos. "Aquest pes va significar molt en la meva vida. Només pensava en menjar, potser per la falta d'amor, de comprensió i d'afecte", va dir per al diari ABC.
La música el va ajudar a expressar-se i sortir d'un forat fosc
Gràcies a la música va aconseguir una fama internacional i la seva vida va fer un gir de 180 graus. En les seves cançons va reflectir aquesta dura infantesa i alguns episodis foscos de la seva vida. Va ser una manera d'expressar-se i alliberar-se. Gràcies a la música podia ser ell mateix.
Aquest èxit li va arribar de la nit al dia i a causa de la seva edat no va saber gestionar-lo. D'un dia per l'altre es va enfrontar a la premsa, les càmeres el perseguien a qualsevol lloc. No podia sortir de casa. En una època en què l'homosexualitat no estava tan normalitzada, els seus representants li van aconsellar ocultar la seva orientació sexual i aparentar ser heterosexual. Això el va portar a envoltar-se de dones als seus videoclips i fins i tot a mostrar-se en públic amb noies.
Tiziano es va refugiar en l'alcohol. S'evadia de les seves penes i la seva tristesa. Va ser una via per fugir, en una ocasió va admetre que va sortir a l'escenari completament borratxo. Va arribar un moment en què va pensar que seria millor estar mort. "Una nit, la banda em va convèncer a beure. I a partir d'allà no vaig parar. Gairebé sempre bevia sol, perquè l'alcohol em donava forces per no pensar en el dolor i la tristesa, però em feia voler morir-me cada vegada més", explicava el cantant.
Tanmateix, la història de Tiziano Ferro va tenir un gir positiu quan finalment va decidir sortir de l'armari. "Vaig arribar a la conclusió que volia viure aquesta part de mi, deixar de considerar-la 'un monstre' i vaig comprendre que necessitava prendre el control d'una sèrie de coses: des de l'exili forçat dels amics, la relació amb el meu treball i el fet de parlar de la meva homosexualitat. Ara vull viure millor".
En el dia d'avui la música ha passat a un segon pla. Està centrat a formar una família.