Els camins de l'art són inescrutables. Per segons qui, qualsevol material és susceptible de generar una obra. Hi ha peces fetes amb escuradents, taps d'ampolla, macarrons abans de bullir o botons.

La relació que s'estableix entre un artista i el model en que s'inspira per fer una obra és impossible de definir. Què inspira qui i per què algun pintor decideix fer un quadre d'algú només ho pot saber qui agafa un pinzell i seu davant un llenç en blanc. Però es fa difícil de saber què passava pel cap d'un artista quan va decidir fer un retrat del líder de Vox, Santiago Abascal, amb merda, segons informa el diari Público. La seva pròpia femta. Un quadre fet a base dels seus excrements. Potser es va inspirar quan estava al lavabo. Le Frére és l'autor de “Una obra de mierda”, i mai més ben dit, que és com ha batejat aquesta cara del polític ultra.

L'artista madrileny ha utilitzat la seva pròpia merda com a base pels pigments d'aquest quadre del líder de la formació ultra. Una obra que podrà veure's (l'autor assegura que ja no fa cap olor) a la Fira d'Art Contemporani Efímera que se celebrarà a Cobeña dissabte vinent, mentre Abascal i la resta de polítics estaran en plena jornada de reflexió abans de les eleccions municipals i europees. L'objectiu de tan escatològica obra no és un altre que "una reflexión sobre el totalitarismo y las políticas que buscan la confrontación”. No ha estat el primer en utilitzar deposicions per crear. El 1961, el polèmic artista conceptual Piero Manzoni va exposar Merda d'artista, una crítica al mercat de l'art en forma de llaunes de metall que contenien, segons el mateix autor, 30 grams de les seves pròpies tifes.

Le Frére aporta més informació a la concepció del quadre: el material monocromàtic marró és fruit d'un sopar hindú: "Encima está hecha con mierda exótica, de cultura inmigrante. Creo que se cierra el círculo de una forma preciosa”. El provocatiu artista ja es va fer famós fa un temps pels seus quadres "Mariano cómeme la polla" i "Franco", fet amb la seva pròpia sang.

El quadre de Felip que penja al Congrés va costar 88.000 euros. Si Abascal decideix penjar aquest retrat a la seu de Vox, segur que els sortirà molt millor de preu.