Ser culer els darrers mesos, els darrers dies i les darreres hores és un via crucis. Amb una directiva que se supera cada dia en fer-la més grossa, els darrers capítols del Barça semblen escrits pel pitjor dels enemics: desastre a la Supercopa, adéu a Valverde, paperot amb Xavi a Qatar, ball d'entrenadors, Setién pessigant-se pel seu fitxatge, Dembelé lesionat (tant se val el dia que ho escoltin, que encertaran), es fitxa algú que es diu Trincao, Abidal escup al vestidor i Messi li respon. Y lo que te rondaré, morena. Que Rakuten vagi preparant la segona temporada de Matchday.
El club és un desgavell. La sensació de vaixell que s'enfonsa és dolorosa. Però Bartomeu i companyia semblen tenir ànima d'orquestra del Titanic entestada en seguir tocant notes. Tot i que la música que fan sonar sigui un despropòsit rere l'altre. Els aficionats blaugranes es posen les mans al cap i tot i que aquests dies faci sol, temen l'arribada de l'hivern. Un hivern que pot ser molt llarg quan a Leo Messi se li esgoti del tot la paciència i digui, amb raó, aquí os quedáis. Imaginar-se un Barça sense Messi és un exercici de masoquisme inevitable. Però ara estan donant més motius que mai. L'argentí va esclatar davant l'enèsima ficada de pota per part del club, representat en la persona d'Eric Abidal.
El secretari tècnic va parlar massa. I segons el capità del Barça, a la babalà i sense raó. I Messi va dir que ja n'hi ha prou. Que cada palo aguante su vela, va venir a dir, exigint que no li toquin els nassos al vestidor i que no assenyalin amb un dit acusador sobre tantsemenfotisme i sobre mala professionalitat per part dels jugadors. Parla poc. Escriu encara menys. Però quan ho fa, calça't.
Això escrivia al vespre, callant-li la boca a Abidal. Els propers partits i fins a finals de temporada, veurem quin és el grau d'estar fins el gorro de l'argentí. Però, què va fer Leo Messi després de buidar el pap de la seva empipamenta? Fer el que ara per ara, sembla l'única cosa que l'allunya de la trista realitat que es viu al Barça, estar amb la seva família. La seva dona i els seus tres fills són el seu gran suport, i els somriures que no li surten quan juga, o en veure el desgavell en que s'ha convertit el seu club, afloren de manera majúscula quan és amb Thiago, Mateo, Ciro i Antonela. Ha estat ella mateixa qui ha regalat un posado on es veu la família Messi radiant i feliç, hores després de la resposta del capità al secretari tècnic, acompanyada d'un text il·lustratiu: "Juntos es siempre mejor".
Juntos, sí, però no al costat de segons qui, deu pensar el '10' del Barça. El barcelonisme, encomanat als fills i la dona de l'argentí. Només ells poden fer que el crack torni a somriure. Perquè si ho ha de fer la directiva, ja ens podem posar fulles.