Una de les seccions que paga més la pena escoltar a les graelles del país és la que fa cada setmana el gran Queco Novell a El matí de Catalunya Ràdio. El periodista català sempre l'encerta amb la seva anàlisi i el seu punt de vista sobre el que l'envolta. És irònic quan cal, però també s'emociona amb facilitat quan alguna cosa li toca la fibra. Com li acaba de passar fa uns dies i que aquest divendres encara li durava. I li ha explicat a Laura Rosel.

Queco Novell / Catalunya Ràdio

Una imatge l'ha impactat per damunt de la resta. "Em va emocionar molt quan la vaig veure i vaig pensar: mira, doncs la porto aquí i ja està, tu". Quina? La que es va veure a la pista central de l'All England Club de Wimbledon, abans de començar un partit al mític torneig de tennis. Un aplaudiment sentit, emotiu, commovedor i llarguíssim. Una ovació descomunal. Dedicada a Roger Federer o Novak Djokovic, guanyadors de molts títols en aquelles pistes? No. Cap a Serena Williams, potser? Tampoc. La persona que el va rebre no vestia de curt ni duia cap raqueta a la mà. Ella és més de tubs d'assaig, provetes i xeringues. Es tracta de Sarah Gilbert, una de les creadores de la vacuna AstraZeneca, que era asseguda com a convidada a la llotja. Un aplaudiment que va posar la pell de gallina:

Tothom dempeus. Una stand up ovation que colpeix. Merescudíssim aplaudiment a algú que ha salvat nombroses vides. Tothom emocionat, també Queco Novell: "Ovació de punt de Rafa Nadal a la final". Novell apunta: "Un homenatge espontani a una científica, la creadora d'una vacuna, en un marc tan poc previsible com un campionat de tennis. Segurament molts dels que ovacionen estan allà gràcies a ella. Vull imaginar-m'ho en una situació semblant, el Teatre Grec, per exemple, o al supermercat, enlloc del típic: 'Si us plau, senyoreta Ester, passi per caixa', que sentíssim 'Benvolguts clients, els informem que el bacallà està d'oferta i que acaba d'entrar al súper la senyora tal, coautora de la vacuna tal'... I tothom deixés els carros i 'Ueeee!! Bravo! Bravo!"... Ostres, seria maco això", li confessa a Rosel.

Laura Rosel / Instagram

Novell empatitza amb un col·lectiu que normalment reben aplaudiments en d'altres escenaris molts més senyorials o plens de pompa, com uns Premis Nobel, "m'agradaria molt que això passés, perquè els científics estan acostumats a que els aplaudeixin en llocs molt tibats. Uns aplaudiments que no fan ni soroll.... Pica de mans, home!", clama Novell". 

Tota la raó del món. Aplaudiment etern i on sigui, a tots i cadascun dels científics.