Els dilluns són els dies més especials per a tots els espectadors de TV3. Després del 'Telenotícies vespre', apagueu les llums i prepareu les crispetes perquè el Quim Masferrer s'aventurarà a conèixer la gent d'un nou poble petit de Catalunya. Des que ha tornat 'El foraster' a les nostres pantalles tot és una mica més bonic. Ja comptem les hores perquè arribi el moment que el presentador agafi el cotxe i es planti als peus del següent municipi. En aquesta ocasió toca Alp i, ja en el petit tràiler del programa, hem pogut veure que promet. Neu, esquís i la cerca de la felicitat, el pla és espectacular i si és Quim Masferrer qui el protagonitza, encara ho és més. El presentador té aquella gràcia especial que ens fa riure en cada cosa que diu. El coneixem tant que moltes vegades ens esperem la seva reacció, però no podem evitar somriure.
Si hi ha una cosa que és molt característica d''El foraster' és el monòleg final, on en Quim es posa la població a la butxaca interactuant amb els personatges principals que apareixen durant l'episodi. L'escena sempre és especial perquè serveix com a comiat d'un poble que, en pocs dies, li arriba al cor. La "bona gent" que coneix sempre es mostra molt agraïda amb el presentador i els moments en què apareix l'escenari són uns dels més còmics del programa. De fet, el monòleg no se'l vol perdre ningú i, encara que pobles petits, sempre veiem plens els pavellons on els protagonitza. Ara, en Quim ha explicat el que no es veu de la preparació d'aquesta part de l'episodi i ha confessat un secret que deixarà tocats els espectadors que el van a veure en persona.
En el vídeo apareix en Quim darrere de les càmeres preparant el seu monòleg i agafeu-vos a les cadires perquè comença fort: "Jo necessito portar ulleres, però el monòleg el faig sense ulleres perquè fa molts 'brillos'". El presentador assenyala els focus de la llum, però ja sabem per on va. Quan parla amb el públic, no veu res: "I llavors a la que em trec les ulleres... Ara mateix no veig gairebé res. Res. I els veig borrosos...". La confessió és espectacular. El protagonista no enfoca la vista en un dels moments més importants del programa. Realment, ho dissimula molt bé, però ara ja sabem que quan el vegem sense ulleres potser no sap amb qui parla. "Però això no ho expliqueu perquè... Em faig gran i també...". No et preocupis Quim, nosaltres t'ho perdonem tot.
El presentador no ha perdut l'espurna d'actuar davant del públic i reconeix que no es posa nerviós, però té aquell neguit perquè tot surti bé. També ha explicat que el seu marge per aprendre-se'l és molt curt: "Tens molt poc temps per estudiar un monòleg. Un monòleg que només el llençaràs un sol dia i ja està. No és com un teatre que t'estudies un text i pots estar de gira dos anys. Aquí no. M'he estudiat un monòleg. Tinc dos dies per estudiar-me'l i avui el llençaré i ja està". El Quim gaudeix gravant el programa i fent somriure els més petits. En el vídeo se li nota aquella il·lusió que es necessita per protagonitzar aquests esdeveniments. El protagonista acaba "cansat, suat, però molt content". Gairebé com nosaltres quan mirem el programa de tantes emocions juntes. Moltes gràcies, Quim, per continuar coneixent a la bona gent de Catalunya.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!