"El 1808, en la invasió del francès, es va ajuntar sometent de tota l'àrea, Martorell, Esparreguera, totes les viles que estan al voltant. Santpedor també, que és d'on va venir aquest nano, un jove d'uns 17 anys a qui no el volien deixar batallar. Va agafar un timbal i va anar a la muntanya de Montserrat a tocar. Es va fer eco amb totes les parets de la muntanya i els francesos es van pensar que eren moltíssimes tropes i van dir 'retirada'". Són paraules d'un jove del Bruc, en Pol, que interpreta el mític timbaler a la festa que fan cada any al juny. I aquest dilluns, el timbal va ressonar més que mai a les llars catalanes amb una nova demostració d'El Foraster, insuperable amb una audiència descomunal, un 26,2 % de share i 513.000 espectadors... Però a diferència del timbaler del 1808, en Quim Masferrer no està sol dalt de la muntanya màgica, sinó que ell s'acompanya dels veïns i veïnes que amb les seves històries ens van tornar a emocionar.
Com sempre, va ser una delícia de programa, gent meravellosa que ens va fer riure i emocionar amb el seu bon humor, la seva simpatia, els seus sentiments... i les seves crítiques. Perquè al Bruc en Quim es va trobar, possiblement, amb la persona que més li ha cantat les quaranta dels més de cent pobles que ha visitat. Un veí que li va dir al Foraster que el programa està bé, però que també cal una mica d'esperit crític i de dir a les coses pel seu nom. La llista de reivindicacions va ser de traca:
Tot i el clatellot, no se li pot negar al bo d'en Quim que ho donés tot en la seva visita al Bruc. No només va acceptar la crítica estoicament i prenent nota, sinó que després va ajudar a portar material a un bar de dalt de la muntanya, deixant-s'hi l'esquena pel camí, i encara va pujar més quan va escalar una agulla de Montserrat. Masferrer, blanc de la impressió, va fer el cor fort i es va lligar les cordes, disposat a afrontar el repte, tot i el neguit i l'alçada:
"Paret vertical..., feia vent..., molt vent..., guia jove, poc experimentat..., cordes velles..., et poden caure pedres..., 90 metres de buit..."... El panorama no era molt engrescador. "No puc fer força amb les mans, tio... No..., és que no pujaré... no ho veig clar"... Finalment, en Quim ho va aconseguir, i n'estarà profundament agraït tota la seva vida: "És impressionant. Quan les coses les pateixes, quan les aconsegueixes, les valores molt més. Vaig sentir una sensació de llibertat... Gerard, gràcies per insistir. Tot el que vaig sentir allà dalt va ser gràcies a tu".
En Quim Masferrer va sentir el que era pujar la muntanya màgica de Montserrat... El Foraster, una setmana més, va regalar als espectadors una nit màgica.