Quim Masferrer és un dels presentadors més estimats de la Televisió de Catalunya.
S'ho ha guanyat a còpia de pencar molt i sobretot, gràcies al seu caràcter, bonhomia i mà esquerra a l'hora de tractar amb la bona gent que s'ha anat trobant pels pobles de Catalunya després de fer El Foraster durant 9 temporades ja.
Una de les claus, sens dubte, de l'èxit d'aquest programa imprescindible de la graella de TV3, que no esgota la fórmula tot i sumar gairebé ja 100 programes, és la química i el profund respecte que demostra el presentador amb totes i cadascuna de les persones que topa quan volta amunt i avall del territori català, com va quedar novament demostrat a l'estrena de la nova temporada, a Mura.
Mai se sap què li poden explicar els veïns amb els quals parla, quines històries de vida emocionants hi haurà al darrere de cadascun d'ells, però el que és innegociable és que Masferrer, quan coneix gent, sap escoltar i empatitzar amb tots ells.
El Foraster sap escoltar. Però quan hi ha de dir la seva, també ho fa. Quan és en Quim Masferrer qui parla, cal estar atents al que diu, perquè té el sa costum de dir en veu alta el que li passa pel cap, sempre amb respecte, però mai amagant-se de fer públic el que pensa i el que sent.
Per exemple, en qüestions de sentiments de país. Sempre ha deixat clar que la seva terra, el seu país, és Catalunya. Que vol la independència i a qui no li agradi sentir-ho, que s'hi posi fulles.
En una entrevista per al portal Vilaweb, aborden aquesta qüestió i la seva participació activa en molts actes relacionats amb el procés. I Masferrer, fidel a les seves idees, torna a parlar clar i català: "Seria absolutament absurd amagar-se’n. Amagar les coses no surt a compte, ben al contrari: siguem sincers i oberts. Deixaré de ser independentista el dia que siguem independents, i estic segur que ho serem".
Masferrer parla d'allò que et mou per dins, "una cosa d’estómac, de cor, de sentiment, una cosa que t’arrela, que t’identifica amb un territori". Té clar que "Ningú no ens va dir que seria fàcil! Potser sí que ens ho vam pensar, però és qüestió de lluitar fins al final amb arguments i amb el poder de la gent".
I quin paper hi haurien de jugar els polítics? Masferrer respon: "Ja s’ho faran, això m’interessa relativament poc. M’interessa la gent. La força de la gent és molt bèstia i no s’ha apagat. No conec cap independentista que hagi deixat de ser-ho. Pot haver-hi algun desenganyat amb els que semblava que ens havien de portar a l’objectiu. Per això estem absolutament a favor que la gent hi digui la seva en un referèndum, i no s’entén com es pot arribar a prohibir. La gent hi és. I tant que hi és!".
Fem-li cas al bon jan d'en Quim. Si hi ha algú en aquest país que hi entén de gent, de bona gent, aquest és ell.