Tot i que no calen recordatoris, per si de cas hi ha algun despistat, els avisem que avui és dilluns. I què passa els dilluns? Que fan un dels millors programes que es poden veure a les graelles televisives. Un programa per a tota la família, on coneixem setmana rera setmana persones diferents que ens emocionen, diverteixen, enamoren i commouen amb les seves històries de vida. Si a això li sumem veure i descobrir indrets meravellosos del nostre país, que no te l'acabes, imaginin. I si a això li afegim també el carisma, la bonhomia i l'empatia que genera el seu presentador amb els espectadors, ja està tot dit. Perquè aquest vespre, a quarts d'onze, nou capítol d'El Foraster amb Quim Masferrer, com sempre, trobant bona gent pel territori català. Aquest dilluns toca visita a Tivissa, a la Ribera d'Ebre, un poble d'orígens ibers i un dels municipis més extensos de Catalunya. En un indret amb una història i una geografia tan grans, en Quim no tindrà ni una estona de descans. Aquest dilluns la cosa va de córrer, ballar o escalar...:
🤩 Preparats? Aquest dilluns la cosa va de córrer, ballar, escalar, de muntanya, i de l’impressionant mar després d’anys sense veure’l. 🕺🏻🧗🏻♀️🌊🏃🏻♂️
— El Foraster (@elforasterTV3) February 19, 2022
I a tu, què et fa feliç?
A nosaltres: compartir-ho amb vosaltres, dilluns, a les 22:45 h a @tv3cat 👌🏻 pic.twitter.com/yfYCFZIKXO
Per anar escalfant motors, en Quim Masferrer ha concedit una entrevista deliciosa a TV Sabadell Vallès on ha parlat de com és ell en la intimitat, de com de feliç el fa la seva família, la seva dona i periodista Xantal Llavina i la seva filla Xantal, que ja té sis anys. També, de la seva altra família, la de totes les persones que al llarg d'aquests anys ha anat coneixent quan visitava pobles de Catalunya. Li recorden un dels testimonis més colpidors, "una dona que se li va morir el fill de jove i cada any li feia un pastís d'aniversari...". Només sentir-ho, en Quim la recorda perfectament: "la Tuni de Guils, a la Cerdanya... Porto 100 programes i em sé el nom... Però és que clar, la Tuni és una amiga. Explicant-nos allò, compartint aquella cosa tan personal, és d'una generositat immensa, perquè s'ho podia quedar per ella. I jo me la vaig trobar passejant un gos i darrera d'aquella conversa hi ha el trauma del pitjor que li pot passar a una mare, que és perdre un fill i com ho portava ella".
Quim Masferrer / TV Sabadell Vallès
La veïna de Guils a que fa referència El Foraster és la Tuni (abreviació d’Antonieta), que l'any 2017, quan en Quim va anar al seu preciós poble, passejava la seva gossa quan es van trobar. Una gossa que es diu Misti, la fusió dels noms Mireia i Steve. Així es deia el fill que va morir, i la seva xicota. La gosseta era la mascota de la parella. “La Misti és el que em queda del meu fill”, va afirmar la mare, que ara es fa càrrec de l’animal. Li fa por quan arribi el moment que la gosseta marxi, perquè sent que marxarà amb ella una part del seu fill. L’Steve va morir fa quinze anys. La Tuni explicà aleshores que després de tant de temps, ara ho porta millor. Cada dia el va a veure al cementiri: “quan surto d’allà em sento més tranquil·la”, assegurava. El que més li costa són les dates assenyalades. Quan l’Steve ja no hi era encara li posava el seu plat als dinars, encara celebrava el seu aniversari. Una de les històries més emocionants (i mira que n'hi ha hagut) dels gairebé 100 programes d'El Foraster.
En Quim i la Tuni de Guils / TV3
Un testimoni que va fer que un Quim amb els ulls brillants baixés per primera i única vegada a la platea: "Malgrat ser una situació trista, me la vas explicar amb tant d'amor. No em vas parlar de com superar-ho o oblidar-ho, perquè això no s'oblida. Em vas parlar de com conviure-hi fent cas al que et diu el cor: riure, plorar, fer el que et doni la gana. Jo ara faré el que em doni la gana, que és baixar a fer-te una abraçada".
En Quim Masferrer i la Tuni de Guils de Cerdanya / TV3
Anys després, en Quim continua commovent per com parla d'ella: "Algú que et regala això i que ens fa emocionar d'aquesta manera, la gratitud ha de ser tan gran. Quan compartim històries, sortim guanyant". En Quim recorda molt bé què li va dir ella després de parlar amb ell: "Em va dir: 'A mi també m'ha anat molt bé explicar-ho'. Doncs aquí sortim guanyant tots, tant el que explica com el que escolta". Si poden, recuperin la seva visita a Guils. En Quim sempre ha pregonat que fer el que fa l'omple de felicitat, aprendre de la gent que coneix, escoltar les seves històries. I hi posa un exemple de felicitat màxima quan diu en l'entrevista que el que espera del futur és "que em segueixin sorprenent, somrient i emocionant. Jo acabo una actuació i se m'acosta algú que em diu: 'He estat ingressat a l'hospital i cada dia veia dos Forasters'... Això em fa feliç"... I a nosaltres ens fa feliç ell i un programa meravellós com El Foraster. Recordin, avui, Tivissa.